"Escriure i gravar amb Jorge Drexler ha estat una experiència surrealista"

Un enamorat de la música i el jazz, així sembla pertinent definir Salvador Sobral. El polifacètic artista portuguès format a l’ESMUC va visitar dimarts el Festival de Creativitat Musical d’Avinyó (TeMA), on va compartir la seva experiència com a compositor, acompanyat del seu amic i productor Leo Aldrey. Sobral, a més, va avançar en exclusiva alguns dels temes que bastiran el seu proper treball discogràfic, que gaudirà de la col·laboració del seu referent: Jorge Drexler.

Ja va venir fa un parell d’anys als Tallers Musicals d’Avinyó i ha tornat enguany. 

Fa dos anys, la Sílvia Pérez Cruz em va dur aquí per primera vegada, i em vaig enamorar. L’entorn és màgic, i a més s’hi toca jazz. Aquell dia, però, havia de marxar, i amb el Santi (Careta) va quedar pendent una visita. I prometido é devido. He tornat amb el Leo per parlar del nostre procés de composició col·lectiva, que penso que és el que més ens distingeix.

Què li sembla que el festival potenciï la creativitat musical dels joves intèrprets?

Em sembla perfecte, perquè vol dir que no es tanquen en cap estil musical o corrent. Que un festival sigui tan polivalent és el que té més sentit a la societat de globalització musical que vivim.

A sobre és un avenç en el desenvolupament dels artistes, s’impregnen d’estils i gèneres.

Venir aquí t’obre completament l’esperit. El teu amic pot ser un fan de Chick Corea i tu de Sílvia Pérez Cruz, i això provoca un intercanvi d’experiències i inspiracions que és molt maco.

Fa poc ha gravat amb el seu referent musical, Jorge Drexler. Com ha estat l’experiència?

La veritat és que bastant surrealista i molt difícil d’assimilar. Quan passen coses boniques com aquestes, sobrepassen l’esperit i són impossibles d’assumir completament. Són experiències espirituals tan intenses i sublims que crec que el cos humà no està preparat per assimilar.

Acaba de cantar una de les seves cançons juntament amb una cinquantena de músics...

Sí, estar envoltat de música és sempre una experiència preciosa. I si és tocant una de les meves cançons i en un lloc com aquest, encara més. 

Va guanyar el Festival d’Eurovisió el 2017, s’imaginava aleshores poder viure experiències com les d’avui?

Sí, de fet, una setmana després de guanyar estava a un bar de Lisboa cantant clandestinament. Tot i que Eurovisió sigui més comercial, buscava continuar envoltant-me de tot allò que dona sentit a la meva vida. 

El jazz i les jams, per exemple?

Exactament. No volia perdre la meva orientació com artista. Aquests llocs i música em parlen directament a l’ànima, i ho necessito, és el meu aliment.

Subscriu-te per seguir llegint