«Todas somos Jane»: La lluita compartida

Les pel·lícules basades en fets reals sempre plantegen un conflicte: la diferència entre la importància d’explicar aquesta història i la manera com s’explica. És a dir, que pot passar que el relat sigui poderós, obri debats molt necessaris i doni visibilitat a realitats amb les que convivim, però al mateix temps que la fidelitat als fets reals comporti una renúncia a la creativitat. No són pocs els títols que, tot volent fer justícia a allò que va passar, s’obliden que el llenguatge cinematogràfic ha de poder ser lliure de rèmores i abordar els temes des d’una perspectiva més simbòlica que literal.

Todas somos Jane és el perfecte exemple d’aquesta tensió entre el què i el com. No és una mala pel·lícula, al contrari, però es nota que la directora Phyllis Nagy està molt pendent d’explicar les coses de manera lineal i entenedora, la qual cosa no seria dolenta si no fos perquè acaba afectant el ritme i fins i tot la profunditat del text. Amb tot, és més que evident que aquest film, com tots els que tracten els perills de la pèrdua de drets i la denúncia dels atacs sistèmics contra les dones, planteja una sèrie de temes que és fonamental que es vegin en pantalla. Ens fa conscients que no estem tan bé com volem creure, que les lluites compartides persisteixen i que, tristament, el món viu un moment de regressió tan inquietant que el que va passar fa més de 50 anys s’assembla molt (massa) al nostre present col·lectiu.

Al Chicago del 1968, Joy és una mestressa de casa que viu una quotidianitat tranquil·la amb el marit i la filla. És un moment de forta agitació política i de lluites pels drets de les dones, però la seva rutina la porta a viure al marge de les transformacions històriques. No se sent interpel·lada, malgrat que entén perfectament perquè hi ha qui aixeca la veu contra una legislació injusta i discriminadora. Un dia, descobreix que s’ha quedat embarassada, però és un embaràs de risc i tenir la criatura posaria la seva vida en perill. Voldria avortar, però el seu entorn ho rebutja frontalment perquè és il·legal, i sobretot perquè en el fons no entén que aquesta és una decisió que només li correspon a ella. Disposada a fer-ho igualment, entra en contacte amb una organització clandestina de dones que ajuden persones en la seva situació. Gràcies a elles i sobretot a la seva líder, Virginia, la vida de Joy canviarà per sempre. A més de la reconstrucció històrica, el gran al·licient és un magnífic repartiment encapçalat per Elizabeth Banks, Sigourney Weaver, Kate Mara, Aida Turturro i Chris Messina.

El carisma de Banks es veu davant i darrere la càmera

Elizabeth Banks és un rostre conegut del cinema nord-americà, una actriu que també està fent carrera com a directora. L’intèrpret de Massachusetts va aparèixer a les sagues de «Spiderman» i «Els jocs de la fam» i en comèdies com «Virgen a los 40» i «¿Hacemos una porno?». Ha dirigit cintes com «Oso vicioso» i la sèrie «DC Super Hero High». Ha estrenat a Apple TV «La fiebre de los peluches Beanie», amb Zach Galifianikis, i té pendent «A Mistake», un drama hospitalari.