Quan a Manresa només 1 de cada 4 cartells eren en català

Les campanyes "El català al carrer" que es van dur a terme a Manresa entre els anys 1980 i 1983 per part d'Òmnium Cultural centren el darrer treball publicat al portal de webs de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Memoria.cat. Al seu moment van ser unes campanyes que "van tenir una àmplia repercussió social i van permetre conèixer el percentatge de presència de la llengua catalana als rètols visibles des del carrer i avançar en la normalització del català", afirma l'entitat.

Escrit pel geògraf manresà Xavier Sanclimens Solervicens, que a principi dels 80 era vocal de la junta d'Òmnium Cultural de Manresa, firma "Les campanyes 'El català al carrer' a Manresa (1980-1983)". En aquest treball, l'autor desglossa els esforços organitzatius de l'entitat per executar aquestes campanyes, l'objectiu de les quals era avaluar el percentatge de rètols en català que eren visibles des del carrer. Això excloïa les senyalitzacions oficials i els noms dels carrers, ja que se centrava exclusivament en les mostres de voluntat i iniciativa personal dels ciutadans i els propietaris d'establiments oberts al públic.

La campanya d'Òmnium va implicar una "tasca exhaustiva", remarca Memòria.cat, perquè "els participants van recórrer carrer a carrer amb fitxes en què registraven si els rètols eren en català o castellà". Aquest inventari detallat va "proporcionar resultats valuosos sobre l'estat de la presència de la llengua catalana a Manresa durant aquests anys i va donar a conèixer la importància de fomentar l'ús de la llengua en l'espai públic".

Poble Nou, el barri amb més rètols en català

Una de les dades més rellevants que va oferir la primera campanya que es va realitzar a Manresa el 1980 va ser que, dels 2.477 rètols que es van comptabilitzar, 1.820 eren en castellà i 657 en català (que suposava un 26,5%). Tanmateix, aquesta proporció no era uniforme i anava per barris.

El sector que tenien una presència més alta dels rètols en català eren el Poble Nou, amb un 34,84%, Passeig i Rodalies, amb un 31,27%, i la carretera de Santpedor, amb un 31,03%.

En canvi, els barris que en tenien menys presència eren les Escodines (21,57%) i Valldaura (20,19%).

Segons apunta Sanclimens en el seu treball, "el Xup o Sant Pau tenien percentatges encara inferiors, però el cert és que hi havia molt pocs rètols i no eren comparables a aquells altres barris, aleshores plens de botigues de tota mena".