«Gerhard va ser el primer músic que va tenir un laboratori sonor a Europa»

En la reivindicació de la figura i l’obra de Robert Gerhard (1896-1970) hi juga un paper rellevant el musicòleg manresà Oriol Pérez, que en va comissariar una exposició i va publicar fa uns mesos una biografia del músic i compositor de Valls. El dijous vinent, el Canal 33 emetrà el documental Revolucionary Quartet: L’enigma Gerhard, una producció dirigida per Xavier Bosch i Josep Badell en la qual Pérez hi té una presència destacada i ha guanyat el premi al millor documental musical nacional del prestigiós festival In-edit de Barcelona. Un pas més en la necessitat de recuperar i donar veu a una personalitat de la cultura catalana encara poc coneguda.

«Estàvem davant d’una història plena d’enigmes», explica Xavier Bosch sobre la vida i l’obra d’un músic que va morir el 1970 a Cambridge. Quaranta anys després, els joves Lluís Castán i Judit Bardolet (violí), Miquel Jordà (viola) i Jesús Miralles (cello) es van unir en un quartet de corda que pren el nom del compositor. En el documental guardonat, l’itinerari del grup es va entrellaçant amb el relat vital de Gerhard fins al punt que els seus camins s’uneixen quan la formació catalana interpreta el Quartet número 2 per a corda, «la peça més significativa» del vallenc a «la catedral de la música clàssica, la Filharmònica de l’Elba, a Hamburg».

Gerhard «va començar en la música folklòrica, tradicional, fins i tot va fer una sardana», apunta el director del documental. Després, va passar «per la clàssica tardoromàntica, va rebre la influència de la música dodecafònica i el serialisme de Schönberg i, als anys 60, va fer música electroacústica». Xavier Bosch afegeix una sentència que posa en relleu la vàlua del personatge: «Els experts afirmen que des de Monteverdi cap altre compositor va fer evolucionar la música com Robert Gerhard».

El llargmetratge de 94 minuts es va teixint també amb el testimoni d’experts com Carlos Duque, compositor i musicòleg que va trobar a Cambridge dues cintes amb música de Gerhard ocultes durant anys; Margarida Ullate, responsable de la Unitat de Sonors i Audiovisuals de la Biblioteca de Catalunya; el director d’orquestra Edmon Colomer; el musicòleg Oriol Pérez; el crític musical Jaume Radigales i, entre altres, Colin Benders, un artista de música electrònica de ressò internacional. «Per culpa de la covid es va haver d’estar una setmana a casa,  i va aprofitar per escoltar tota la creació electroacústica de Gerhard ... va al·lucinar», recorda Xavier Bosch. Per la seva part, Pérez anota que «va ser el primer compositor que va tenir un laboratori sonor privat a Europa i va fer música experimental». No és en va, doncs, que se’l considera el pioner de la música electrònica.

«No és un autor fàcil d’escoltar», admet Bosch. «El cognom    -la seva mare era francesa, el pare suís-alemany i ell tenia tres nacionalitats- feia que per als d’aquí fos algú de fora i per als d’allà un espanyol, el franquisme el considerava un republicà exiliat i durant la dictadura no se’l va programar mai», conclou.