Bombardejos a Manresa 1938-1939: Un web renovat per no oblidar

35 morts identificats: 2 soldats i 33 víctimes civils. Entre les víctimes, 6 nens i nenes de menys de 13 anys i 12 dones d’entre 15 i 66 anys. Aquest dijous, 21 de desembre, farà 85 anys que Manresa va patir el primer bombardeig de l’exèrcit franquista que va provocar la mort d’un mínim de 33 persones, la majoria dones, infants i gent gran. Un segon bombardeig, el 19 de gener de 1939, va matar un mínim de dues persones, tot i que, oficialment, no se’n va reconèixer l’existència de cap.

El 2005, l'Associació Memòria i Història de Manresa a través del portal memoria.cat posava a l’abast del públic un web que recollia amb noms i cognoms els morts pels bombardejos franquistes i aportava vídeos de testimonis i de familiars de les víctimes. Un capítol de la nostra història més recent que «va afectar moltes famílies però poc divulgat», apunta el president de l’entitat Joaquim Aloy. Era el preu de «la generació del silenci». Ara, divuit anys més tard, el portal de memòria i història de Manresa recorda l’efemèride renovant la visualització i adaptabilitat del web a tots els dispositius («l’hem posat al dia quant a tècnica») però, també, ampliant l’aportació dels testimonis, que es dobla. Es pot consultar des d’avui a www.memoria.cat/bombardeigs

Com explica Aloy, el web suma 200 fragments de vídeos de 17 familiars dels morts pels bombardejos i 36 testimonis, superant les 5 hores de gravacions. Unes xifres «molt superiors» a les que el web contenia fins ara: unes dues hores i mitja de gravacions repartides en una seixantena de píndoles visuals de testimonis. 

Una de les principals incorporacions és el documental Entre el soroll i el silenci. Els bombardeigs franquistes a Manresa (1938-39), de Jorge Caballero, Laura Casaponsa, Joaquim Aloy i Pere Gasol estrenat el 20 i el 21 de desembre del 2005, que incloïa diversos fragments d’aquestes entrevistes. Un treball que, per primera vegada, es podrà veure a la xarxa. Per al renovat web, explica Aloy, «hem revisat totes les entrevistes fetes el 2005 i hem inclòs algun testimoni inèdit, que no havíem publicat fins ara». 

Un treball fet amb la mateixa intenció que fa quasi dues dècades: no oblidar i, sobretot, «homenatjar les persones innocents que van perdre la vida en un capítol que va marcar la història de Manresa». Com subratlla Aloy, autor del web amb Pere Gasol, la guerra estava a les acaballes, completament decantada a favor de l'exèrcit franquista i l’aviació franquista i italiana tenia un «objectiu clar: desmoralitzar completament la població civil». Cap objectiu militar a Manresa (com seria la caserna o la central elèctrica) no va patir cap desperfecte durant els bombardejos.

El web inclou, també, un mapa de Manresa que assenyala els llocs d’impacte de les bombes (exactament com el que es pot veure encapçalant aquest article); detalls sobre les 35 víctimes identificades, incloent-hi noms, cognoms i edats; contextualització històrica dels bombardeigs, la construcció dels refugis antiaeris i el paper de la Junta de Defensa Passiva de la Població Civil. També, més d'un centenar de documents d’interès històric procedents d’arxius de diverses localitats, amb informació rellevant sobre l’espionatge i els objectius de bombardeig; dossiers informatius i educatius per a una millor comprensió dels esdeveniments; i fotografies, entre d’altres, de les víctimes o inèdites dels refugis de Manresa del fons Ramon Perera.

Les 53 persones entrevistades que apareixen al web:

Marià Alberti Casas, M. Carme Arcarons Bisbal, Josep Maria Augé Costa, Carme Ausió Ferrer, Esteve Badia Prat, Josep M. Ballonga Carol, Joaquima Baraldés Sannicolás, Josep Batriu Agut, Rosita Bonvehí Santamans, Montserrat Bosch Tomàs, Montserrat Camprubí Rovira, Eugènia Canellas Cabrol, Manuel Cano Navarro, Josep Maria Castany Felip, Jeroni Codinach Vilalta, Estanislau Corrons Graells, Dolors Cots Muntaner, Jaume Cots Soldevila, Maria Farré Riera, Joan Falcó Gros, Genís Garcia Cano, Pere Gasol Almendros, Irene Gras Vilanova, Joan Guitart Casas, Daniel Llobet Llobet, Joan de Mata Casas Mata, Hermínia Matiño, Ignàsia Mestres Vidal, Josep Pararols Planas, Maria Prat Torras, Lourdes Puig Vila, Pere Puig Vila, Ramon Pujol Roca, Josep Roca Comellas, Joan Rosselló Colilles, Roser Rotxés Parcerisa, Ignasi Rubinart Pujol, Josep Sala Puig, Dolors Santandreu Casas, Valentí Serra Fainé, Pilar Serrallonga Puig, Lluís Soldevila Mominó, Dolors Solsona Solsona, Pepita Sucarrats Puyalto, Antoni Targarona Gibert, Josep Tomàs Cabot, Joana Torres Cucurella, Joana Vergés Fonollosa, Maria Vicens Vila, Jacinta Vilaró Raurich i Ricard Vilaró Raurich.