Els alumnes del Pius Font i Quer fan un clam lluminós per la pau

Dos cubs lluminosos a la plana de l’Om convidaran els vianants a aturar-se un moment i pensar tant en el patiment de les víctimes de les guerres com en la necessitat de cercar solucions dialogades que facin callar les armes. És l’aportació d’un centenar i mig d’estudiants de l’Institut Pius Font i Quer de Manresa als Jardins de Llum d’enguany, en un projecte dirigit per la professora Mia Perramon. Amb el títol Aixecant el mur de la guerra, obrint escletxes per la pau, els alumnes fan de l’art una eina de concòrdia en uns temps en que escenaris com Gaza ens mostren el pitjor rostre de la condició humana.

«És important que els nanos tinguin pensament crític», explica la responsable d’un projecte que ha implicat els escolars de 1r d’ESO i els de les optatives d’art de 3r i 4t del mateix cicle. «Els alumnes saben el què passa al món, fins i tot en tenim algun que prové de llocs en conflicte com Ucraïna», afegeix, «i el fet de poder pintar i expressar-se en llibertat és important».

El treball dels alumnes es va iniciar amb la coneixença de quadres de Picasso com l’icònic Guernica i Matança de Corea i obres d’altres artistes com Bansky, el cèlebre activista de l’art que omple parets i façanes amb murals de denúncia social. «El Guernica és una obra que ens remet als bombardeigs i al sofriment humà», apunta Perramon.

Cadascun dels estudiants va escollir un fragment de l’obra que «els impactés» i el va reproduir sobre una peça de roba. Del conjunt en va sortir un cub de 2x2 metres que «vol interpel·lar l’espectador sobre el patiment de les persones que viuen en zones de guerra».

Aquest cub representa la foscor i és l’oposat de l’altre dau de grans dimensions que «trenca amb tot això» i reclama un espai per a la paraula i l’entesa. «No parlem de cap guerra en concret sinó de buscar solucions en un moment en el qual la capacitat de matar augmenta a través de la tecnologia», diu Perramon: «per això representem les escletxes com l’oportunitat de donar resposta als problemes sense fer ús de les armes ni el negoci que hi ha al darrere». La feina realitzada pels estudiants es podrà contemplar en horari nocturn durant el cap de setmana i amb la il·luminació que corona el conjunt.

Txema Rico pinta Mussorgski

L’antiga fàbrica de l’Anònima és el centre neuràlgic dels Jardins, amb una desena de propostes en els diferents espais del complex. Al pati, dissabte a les 20.30 h i diumenge a les 20 h, l’artista bagenc Txema Rico durà a terme l’acció artística Quadres d’una exposició, basada en la suite orquestral de Mussorgski. El públic entrarà a la sala per admirar l’obra pictòrica i posteriorment assistirà a la creació de tres quadres a partir «de les pautes sensorials que ens proposa el compositor rus», segons s’explica en la descripció de la proposta de Rico.

Les manresanes Helena Ripoll i Emma Flores són les autores d’A boqueta de nit, que s’ubicarà a la Plana de l’Om en forma de corrents fluvials de llum que creen un efecte òptic. El berguedà Periko Raspa muntarà una cascada de llum a la Torre de Sobrerroca, mentre que la moianesa Lídia Camprubí treballa la conservació dels elements naturals amb un format expositiu peculiar en l’obra La crida del bosc, al Balç. La Fundació Ampans i les assocacion de veïns dels Condals, la Sagrada Família i Valldaura també participen als Jardins de Llum.