La Xarxa de Museus Locals visibilitza la presència femenina a les seves col·leccions

El safareig no és un espai integrat al discurs expositiu del Museu de les Mines de Cercs però, com explica la Mar Sánchez, una de les treballadores del centre, és un escenari "estretament vinculat a tota aquesta vida comunitària de molts pobles i colònies de l'entramat miner del Berguedà". L'explicació sobre la importància social que per a les dones va tenir el safareig és el tema d'una de les píndoles audiovisuals del projecte Històries de Dones, a través del qual la Xarxa de Museus Locals de Catalunya se suma a la commemoració del Dia Internacional de les Dones, que com cada any té lloc el 8 de març.

Les protagonistes femenines dels capitells del claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès, les bates de color diferent de les dels homes que portaven les dones que treballaven a les fàbriques i que mostra el Museu de Badalona, un remenador de perfums d'època romana del Museu i Jaciment Camp de les Lloses, a Tona, i una pintura de Núria Cabanyes que conserva la Masia d'en Cabanyes (Centre d'Interpretació del Romanticisme) a Vilanova de la Geltrú són algunes de les obres artístiques o elements patrimonials que la iniciativa posa de relleu per conèixer una mica més la presència femenina a les col·leccions dels centres museístics i expositius del país. Les explicacions van a càrrec de directores, conservadores i altres especialistes dels museus en qüestió.

Galeria virtual

Completant la iniciativa Històries de Dones, la Xarxa també presenta la Galeria Virtual de les Dones (#DonesMuseusLocals), una plataforma d'imatges que visibilitza la memòria i el paper de les dones en diferents àmbits i èpoques a partir d'objectes i altres testimonis materials i immaterials que es conserven als museus. El mateix divendres 8 de març, a les 18.30 h, el Museu de Mataró viurà la presentació del catàleg de l'exposició "Cossos que parlen" sobre el tractament del cos femení que fa el món del còmic. La trobada inclourà una taula rodona d'artistes i la mostra es pot visitar fins al 31 de març.

L'extens catàleg d'imatges que forma aquest projecte inclou peces dels museus de la Catalunya Central, com la fotografia 'Camí Ignasià 1969' de Rosalina Camps, que va néixer el 1931 a Bagà i el 1950 va anar a viure a Manresa. Amant de la fotografia des de jove, amb aquesta instantània en blanc i negre que mostra una dona d'esquena, amb capa i descalça, pel Pont Vell de la capital bagenca anant cap a la Cova de Sant Ignasi, i que forma part del fons del Museu de Manresa, Camps va guanyar el primer premi nacional per atraure el turisme a Manresa, organitzat per la Cova, i el primer premi TVE a Catalunya del programa Mare Nostrum.

Del mateix equipament és el Cap de Medusa representat en un guttus, nom d'un petit recipient de terrissa d'època romana (finals de segle IV). La mitologia grega va fer de Medusa, amb cap de dona i serps en comptes de cabells, la gorgona mortal. La seva imatge es representava en objectes com a símbol per foragitar el mal.

El Museu de Berga aporta la imatge de la talla de fusta policromada del segle XVI que representa una Santa cistercenca. Una obra que dona testimoni de la presència al Berguedà de dos monestirs femenins de l'orde cistercenc durant l'edat mitjana i part de la moderna: Santa Maria de Valldaura (Olvan) i Santa Maria de Montbenet (Berga).

Del Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, es mostra una imatge de L'Espantaocells, un homenatge a les dones treballadores en format de performance escultòrica que va dur a terme Judit Pla el 2023 i que es va fotografiar i enregistrar a la Nau de les Encavallades del mateix centre museístic.

També procedeix del museu de la capital anoienca la fotografia de Montserrat Acosta Figuerola, artista i dissenyadora que va deixar una obra prolífica. Una de les peces és l'oli sobre tela Interior davant la finestra que, així mateix, formar part de la galeria virtual.

Una fotografia d'unes dones als molins paperers feta per Lucien Roisin és l'aportació del Museu Molí Paperer de Capellades. I en un registre de tot diferent trobem el crani d'àvia del neolític que és una de les peces més conegudes del Museu de Moià. Aquest fragment anatòmic es va excavar el 1956 en un enterrament de la galeria sud del jaciment de les Coves del Toll.