«No hem de votar els polítics que són uns mentiders compulsius»

Joan Bonals (Balsareny, 1954) ha dedicat tres dècades i mitja de trajectòria professional a la docència i ara participa en un grup de treball sobre la bona praxi política. El bagenc ha escrit un llibre que ens convida a ser exigents: «la política importa perquè és rellevant per a la vida en comú».

Els polítics es porten malament?

Hi ha la consciència col·lectiva que la pràctica política no és com ens agradaria. He volgut passar de l’anàlisi de situacions educatives, com fins ara, a les polítiques. La gent està descontenta, es queixa i critica, però no va més enllà, tot i el potencial ciutadà.

Ens queixem per vici?

I no passem d’aquí. Els votants tenim una certa capacitat de control de la pràctica política. Un polític que diu mentides sistemàticament, si cada vegada que ho fa perd mil vots, ho deixarà de fer.

I si tots menteixen?

Hi ha polítics que s’hi deixen la pell, no els hem de posar tots en el mateix sac. N’hi ha que són uns demagogs que posen la política al seu servei i d’altres que ho fan tan bé com saben.

El problema és que l’espectre de partits és molt limitat?

Ens hem d’educar per discriminar els polítics clarament corruptes, seductors, mentiders i manipuladors. Si canviem de canal quan un polític, en lloc de raonar, fa un xou, potser no ho farà més.

Pocs debats deu aguantar.

Tanco quan traspassen la línia vermella de l’ús descarat de la seducció o la demonització de l’altre. Perquè aleshores no és un debat sinó una lluita de gladiadors amb un mínim de racionalitat i un màxim d’espectacle. Al món hi ha un atemptat a la raó i en les últimes dècades s’ha afeblit la capacitat de pensar, hi ha interessos perquè sigui així.

Si ets independentista català, tens un marge molt limitat d’opcions. I a l’inrevés, el mateix.

Sí, però no els podem posar tots al mateix sac. Hem de saber diferenciar. I amb això no vull dir que l’orientació política sigui secundària a l’hora de donar el vot. Per descomptat que si jo soc independentista d’esquerres no donaré el vot a un partit espanyol i de dretes només pel fet que siguin més amables o més sincers.

La solució són les llistes obertes?

Potser sí, o potser no, l’important és formar-nos per reconèixer les males i les bones pràctiques. En el llibre faig llistes de males praxis. La mala educació, per exemple: enlloc no veiem tants insults com en la política, torns de paraula que s’interrompen, la manera de presentar-se dient que jo soc el millor i la resta no. La difamar, l’exageració, les falses promeses, les fake news, ... Hem de deixar de votar els polítics que són uns mentiders compulsius.

Que té contra la seducció?

Se’ns ha de convèncer amb arguments i no amb estratègies emocionals. La propaganda és legítima, però quan pretén seduir creua una línia vermella. Com la demagògia de qui en comptes de treballar per l’electoral ho fa en benefici propi i del partit.

Cal educar el pensament crític?

Hi ha un pensament crític deficient, una exaltació de les baixes passions, i això no s’ha de permetre, hem de pensar amb el cap i donar el vot al més honest.

Però una política més honesta és possible?

Per descomptat, ho ha de ser. Hi ha d’haver una formació personal i una educació en favor d’una política més honesta. Em pregunto com pot ser que gent honesta voti polítics tan deshonestos?

Com ha de ser l’educació?

L’hem de pensar en tres direccions: cap a la ciutadania, cap a l’escola -hem d’aprendre a analitzar la gestió del que és comú-, i cap a la classe política i els mitjans de comunicació. Aristòtil deia que si un polític no és ètic, no ha de poder ser polític.

Educació política a l’escola?

A l’ESO i al batxillerat, sí, i qui sap si als últims cursos de primària. Es poden agafar dos fragments de discurs i analitzar-los, per exemple, en el tema dels insults i preguntar-nos quin posicionament hem de tenir com a ciutadans.

Hi ha més consciència ara de la falta d’ètica dels polítics?

La sensació és que ara hi ha més mala pràctica política que fa unes dècades, com també passa amb la classe judicial. La política s’ha deteriorat, si analitzes el discurs de fa 25 anys, hem anat a pitjor.

Què ho fa?

És difícil de dir. La hiperactivitat d’avui en dia és l’altre extrem del pensar, de la racionalitat. En el llibre defenso que els periodistes són els que informen de manera seriosa, la xarxa sempre és pitjor que el pitjor dels diaris.

Diran que s’adoctrina els nens.

El professor s’ha de poder distanciar i posar condicions perquè l’alumnat dialogui. El professor no adoctrina, promou la interacció grupal. Cal ensenyar a participar, a respectar l’altre.

La politica és cosa de tots?

Tothom s’hi hauria d’implicar, en un sentit ampli, participar en les entitats, cadascú amb les seves característiques. No tothom pot ser alcalde, però a la comunitat hi ha molts llocs on es pot fer un treball altruista.

La democràcia està en perill?

Alerta a fer crítiques a la base de la democràcia perquè és més feble del què creiem i ara ho veiem.

Subscriu-te per seguir llegint