Els embolics amorosos a la japonesa

El Mikado, que data del 1884, és de les peces de teatre musical més representades de la història. De les 143 òperes amb música d’Arthur Sullivan i llibret de W. S. Gilbert, aquesta és la que va tenir més èxit, ja en la seva època i després ha estat molt popular per les produccions d’aficionats i escolars. A Catalunya ha tingut renom per l’adaptació de Dagoll Dagom. El Grup Escènic Nostra Llar del Poble Nou de Manresa ja havia representat Els pirates (2006), una altra obra de Gilbert& Sullivan, i feia temps que rondava el cuquet d’entomar El Mikado, «que és una obra molt divertida», destaca el manresà Jordi Gener, que dirigeix de forma regular els muntatges de l’entitat des de fa una desena d’anys. A més, després d’Art, Molt soroll per no res, El mètode Grönholm, Terra baixa... hi havia ganes de retornar al teatre musical, un gènere que ha donat alegries com Flor de Nit, que han posat en escena en dues ocasions, amb deu anys de diferència.

Així, coincidint amb la Festa Major del Poble Nou, aquesta vegada el Nostra Llar posarà en escena un muntatge amb dotze intèrprets a escena per explicar la història que s’ambienta al poble de Titipú, on han ideat una trampeta per burlar la llei del Mikado, l’emperador, que prohibeix el flirteig sinó és per casar-se. A Titipú, el primer condemnat és Ko-Ko, el sastre, que immediatament és nomenat honorable senyor botxí. D’aquesta manera, com que no és pot executar a si mateix, no pot matar a ningú més. Però arriba un joglar, en Nanky-Poo, que s’enamora de Yum-Yum, que precisament és la promesa del sastre-botxí. I els embolics del triangle amorós ja estan servits... «Tot plegat té un punt d’absurd, que et fa trencar de riure», apunta Gener.

A banda del llibret, el director també apunta a les virtuts de la partitura, i assenyala que els actors «estan fantàstics. Defensen amb gran solvència les parts vocals, que són molt complicades, i també destaquen en la part escènica. En les primeres sessions ja hi havia rialles. Té molt bona pinta». Per fer lluir tant la part vocal com la coreogràfica s’ha comptat amb l’experiència de Guillem Cirera i Aina Serra, que també formen part del repartiment. Com que a El Mikado hi intervenen dotze intèrprets (és dels elencs més extensos que solen treballar al Nostra Llar), s’han repescat actors que feia temps que no actuaven amb l’entitat i fins i tot, un dels intèrprets, s’estrena amb el grup: Ferran Soler, que fa del galant Nanky-Poo.

Malgrat el referent «superpotent» de Dagoll Dagom, el Nostra Llar busca una versió «més estripada pel que fa a les interpretacions» i també han agilitzat la trama, a banda d’adaptar-se al tradicional format amb el públic a tres bandes que ofereix la sala d’actes del casal parroquial del Poble Nou.

Un altre dels atractius d’aquest muntatge és l’ambientació. Pel que fa al vestuari, aquest cop s’ha fet «una despesa important», mentre que l’escenografia és «molt senzilla, amb quatre elements molt típics del Japó, que t’hi transporten d’entrada, només en arribar a la sala». «Penso que tot plegat és una barreja molt explosiva. La gent que vingui riurà molt i, a més, viurà una experiència molt bonica a nivell estètic. Crec que el muntatge té un punt màgic, que és el que sovint esperem del teatre», destaca el director.