Esperant Dalí: Somiar entre fogons

La figura de Salvador Dalí ha anat traient el cap en relats de ficció (amb algunes aparicions tan memorables com la de Mitjanit a París de Woody Allen), tot i que mai ha acabat de tenir el paper en pantalla que la seva influència segurament mereix. Un dels aspectes més destacats d’Esperant Dalí és que converteix l’artista empordanès en un motor narratiu mentre en reivindica la seva estela. Aquesta comèdia gastronòmica situada a la Cadaqués dels 70 fa que Dalí sigui la perfecta metàfora dels somnis d’una generació que s’abocava a uns canvis molt profunds. També hi fa molt el context, una Costa Brava també en transformació i que s’encaminava a ser l’arcàdia d’una societat que estava a punt de deixar enrere una de les seves etapes més fosques.

El guionista i director David Pujol aborda el repte amb un esperit vitalista que tracta amb la mateixa importància la reconstrucció històrica i el dibuix dels seus personatges. No ho té fàcil per fer-se un lloc a una cartellera tan atapeïda, però no hi ha dubte que s’estrena a l’estació adequada i, si el públic li dona una oportunitat, sortirà de la sala amb un somriure.

Esperant Dalí és la història dels germans Fernando i Alberto. Fenando és un cuiner amb molta projecció; Alberto és un jove de fortes conviccions i esperit revolucionari. L’agitació política del 1974 els porta a fugir de Barcelona i a instal·lar-se a Cadaqués, on Fernando comença a treballar en un restaurant. El propietari del local, Jules, és un home enamorat de l’obra de Dalí que fa anys que somia amb veure l’artista al seu restaurant. Les habilitats de Fernando seran cabdals perquè el somni es compleixi. Mentrestant els dos germans descobreixen que el que han trobat, més que un refugi, és casa seva.

El film se suma a una llarga llista de títols que converteixen un restaurant en l’escenari d’una comèdia costumista que juga hàbilment a identificar gastronomia i conflicte sentimental. Un dels seus aspectes més destacats d’Esperant Dalí és el repartiment, encapçalat per Ivan Massagué, Pol López (a Suro va demostrar ser un dels talents més brillants de la seva generació), Clara Ponsot, Nicolas Cazalé, Paco Tous, José Ángel Egido, Vicky Peña, Francesc Ferrer, Pep Cruz i el magnífic actor francès José García.