Un nou univers Ninja

La primera adaptació del còmic de les Tortugues Ninja data del 1990 i la va dirigir Steve Barron. En el seu dia va ser un èxit inapel·lable, però la crítica va tenir la temptació de reduir-la a un producte de consum juvenil. Amb el temps s’ha demostrat que va ser un error: no només era una digníssima adaptació de les vinyetes que l’inspiraven, sinó que es va contribuir decisivament a convertir els personatges en una icona per a aquella i les successives generacions. Va generar fins a dues seqüeles (de qualitat decreixent, tot s’ha de dir) i una magnífica sèrie animada, que per a alguns era fins i tot superior a la pel·lícula original. Les tortugues no van marxar mai del tot perquè van seguir apareixent a les vinyetes i en productes televisius de desigual fortuna, però van tenir dos momentums especialment destacats.

Un es va produir l’any 2007 amb TMNT, una notable pel·lícula d’animació que no va tenir la fortuna comercial que es mereixia. L’altra va tenir lloc el 2014, en un reboot cinematogràfic produït per Michael Bay que no encertava a capturar l’essència dels protagonistes. Un defecte que va saber corregir en la seva infravalorada seqüela, però la taquilla no va acompanyar-la.

Ara tornen per la porta gran amb Ninja Turtles: Caos mutante, una nova versió animada que se serveix de les innovadores tècniques de films com Spider-man: Un nou univers i la seva segona part. Però el que realment la fa gran és el seu guió, coescrit per dos dels reis de la comèdia nord-americana dels darrers anys: Seth Rogen i Evan Goldberg.

Ninja Turtles: Caos mutant torna a explicar l’origen de les Tortugues Ninja, però accentuant la seva dimensió més irònica (és la gènesi de sempre amb algunes variants que la modernitzen i la tornen encara més iconoclasta) i aprofitant l’avinentesa per recuperar aspectes dels còmics que encara no havien estat prou explotats en pantalla. És a dir, que els quatre protagonistes continuen sent per a tots els públics, però estan més matisats que a les anteriors adaptacions i hi ha temps per dotar-les d’un aire més urbà, bandarra i adult.

El resultat és esplèndid: a més de brillar en l’aspecte visual, original i ple de troballes narratives, el film destaca per una trama àgil i farcida de diàlegs impagables, S’hi nota la mà de Rogen i Goldberg, però també l’encert de decisions com la de confiar la banda sonora als grans Trent Reznor i Atticus Ross.

A la versió original de la pel·lícula, el planter de veus de doblatge és espectacular i inclou grans noms del cinema com John Cena, Rose Byrne, Ice Cube, Paul Rudd, Giancarlo Esposito, Jackie Chan, Maya Rudolph, Hannibal Buress, Natasia Demetriou i el mateix Rogen.