'Golpe de suerte': Woody Allen estrena un dels seus millors treballs dels darrers anys

Més enllà dels debats al voltant de la seva vida privada, no hi ha dubte que la filmografia de Woody Allen ja ha donat prou clàssics com per poder mantenir el seu estatus d’autor per sempre més. Però de la mateixa manera que les seves grans obres perduren i fins i tot guanyen amb el pas del temps, durant els darrers anys havia dirigit més films correctes (o directament mediocres) que no brillants, fins al punt que havia perdut les atencions de l’únic mercat que acudia a la cita anual, l’europeu.

Quan es va anunciar que la seva nova pel·lícula (la número 50, per cert) seria íntegrament de producció francesa quedava clar que Allen té pocs aliats en la indústria cinematogràfica. Però aquest canvi d’aires, com ja va passar amb Match Point, li ha anat realment bé. Golpe de suerte és una de les millors pel·lícules que ha rodat el director durant la darrera dècada i la demostració que el seu cinema, quan està ben escrit, s’ajusta a la perfecció a les crisis sentimentals modernes. Falta veure si es retroba amb el seu públic, però els seus 96 minuts recuperen l’estil més àcid, desacomplexat i brillant de l’autor de Annie Hall, Delitos y faltas, Melinda i Melinda o Blue Jasmine.

Els protagonistes de Golpe de suerte són Fanny i Jean, una parella parisenca que arriba a fer ràbia de tan perfecta: són joves, guapos, amb unes feines ben pagades i un apartament dels que només semblen existir a les pel·lícules. Però a vegades la felicitat es pot esquerdar més ràpid del que ens pensem. Un bon dia, Fanny es retroba amb Alain, un antic company d’institut que sempre ha quedat en el seu imaginari com la típica persona amb qui potser hauria pogut tenir una relació romàntica. Al principi es resisteix a la temptació i fins i tot als pensaments: al capdavall, té una vida immillorable amb Jean, o com a mínim és el que es pensa. Però passen els dies i, com més veu Alain, més dubta d’ella mateixa. Fins que les coses fan un tomb imprevisible.

Allen planteja una faula corrosiva que alterna romanticisme i intriga criminal amb una solvència digna de les seves millors obres. Hi fan molt els diàlegs, treballats al mil·límetre i plens d’apunts malèvols, i un notable planter d’intèrprets encapçalat per Lou de Laâge (atenció a aquesta actriu, que ja estava esplèndida a Pequeñas casualidades), Niels Schneider, Valerie Lemercier, Melvil Poupaud, Elsa Zylberstein, Grégory Gadebois, Guillaume de Tonquedec, Bárbara Goenaga, Jeanne Bournaud i Anne Loiret.