07 de gener de 2020
07.01.2020

«Dones de ferro» torna a situar la Vall d'Àssua com a paisatge de novel·la

La seva autora, Margarida Codina, diu que no pot escriure del Pallars «en una altra variant que no sigui el pallarès»

07.01.2020 | 20:19
Margarida Codina

La Vall d'Àssua, al Pallars Sobirà, torna a ser protagonista d'un llibre i reafirma el projecte de l'Ajuntament de Sort 'La Vall d'Àssua, paisatges de novel·la'. Llibres com 'Les veus del Pamano' de Jaume Cabré o 'Pedra de Tartera' de Maria Barbal, han estat ambientats en aquesta vall pallaresa. Ara s'ha pulblicat 'Dones de Ferro' (Efadós), de Margarida Codina, una novel·la històrica ambientada a la Vall Ferrera a mitjans del segle XIX just quan té lloc la desamortització de Madoz però amb escenaris a la Vall d'Àssua. Codina explica que com no podia ser d'una altra manera, la parla del Pallars, també hi surt representada i afirma que no pot escriure del Pallars "en una altra variant que no sigui el pallarès".

L'autora explica que l'argument de la novel·la comença quan apareix Tomàs de Sagalàs, hereu de Casa Castell, la més rica de la comarca, ofegat al riu de Sall. La germana bessona de Sagalàs, Isabel, vol que tot s'atribueixi a un accident desgraciat i el fa enterrar de seguida. Però hi ha qui diu que el mort duia pedres a les butxaques.

Codina ha explicat que la mort del Tomàs coincideix amb la desamortització de Madoz i s'obre un món nou d'oportunitats per canviar el repartiment de poder a la vall. Terres, molins i concessions mineres es posen en subhasta i segons qui les adquireixi es reforçarà el poder de les antigues cases fortes o podran prosperar les més pobres.

L'autora afegeix que "tot canvia perquè tot segueixi igual" i fins i tot els més desfavorits queden una mica pitjor. La novel·la també vol ser un "cant a la lluita amagada de les dones que són de ferro per necessitat", segons Codina i que "han sabut adaptar-se i tirar endavant el país". Així mateix, al llibre hi surten representats sentiments com el poder, la passió, el desengany o l'estima i tracta temes com les herències, les propietats o la mort.

L'herència del Tomàs enfrontarà les dues dones que viuen sota el seu sostre: la Isabel, una jove amb voluntat de ferro que només viu per veure engrandits el poder i la riquesa de Casa Castell, i l'Amèlia, vídua del Tomàs, una noia de caràcter feble, a qui la nova situació supera de totes totes. Al seu voltant hi ha els interessos i ambicions dels altres habitants del poble. I el d'alguns homes de negocis de Barcelona que veuen en la muntanya una bona oportunitat per enriquir-se a tot preu. Enmig de tot plegat s'hi barregen diferents històries d'amor que dificulten encara més les decisions.

A la Vall d'Àssua mai no hi ha hagut cases tan fortes com les de la Vall Ferrera, i és que el ferro donava molts diners. És per aquest motiu que la novel·la s'inspira en un fet històric de la Vall Ferrera i ho trasllada a la vall d'Àssua "perquè és la que conec millor, sense posar cap nom de ningú, ja que és tot ficció". Així mateix, Codina explica que les cases pobres de la Vall Ferrera van intentar muntar una farga pròpia, i que aquest fet històric també la va inspirar.

El lector reconeixerà paisatges d'aquesta vall pallaresa com Sall, indret on es troben els rius que baixen de Caregué i Llessui, o els carrerons i les cases de Sorre, al llibre Serròs, poble del pare de Codina i on ella sempre hi ha passat estius, caps de setmana i temporades llargues sempre que ha pogut.

Aquest és el segon llibre de Codina i tot i que encara gaudeix de les crítiques de 'Dones de ferro' no descarta un tercer però ha afirmat que si tracta d'històries ambientades al Pallars "mai parlaré del segle XXI perquè és molt petit i tothom es coneix".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook