25 de agost de 2020
25.08.2020
Regió7

Martí Gironell: «Si ens agrada tant la novel·la històrica és perquè sempre hem volgut saber què passava quan no hi érem»

L'escriptor torna a l'univers d'«El pont dels jueus» amb la novel·la històrica «Paraula de jueu»

25.08.2020 | 21:10
L'escriptor Martí Gironell

Tretze anys després de la publicació de la popular novel·la 'El pont dels jueus', que va vendre més de 100.000 exemplars, el periodista i escriptor Martí Gironell publica aquest dimecres la segona part de la història: 'Paraula de jueu' (Columna). Un llibre que se situa al segle XIV i arrenca amb l'encàrrec de la vila reial de Besalú que va rebre, en l'anterior novel·la, Pere Baró de reconstruir el pont que 300 anys abans havia aixecat el constructor Prim Llombard. A més de la reconstrucció del pont, la novel·la retrata la rivalitat entre jueus i cristians i reflexiona sobre el poder de la paraula escrita. "Si ens agrada tant la novel·la històrica és perquè sempre hem volgut saber què passava quan no hi érem", ha assegurat.

Gironell destaca que 'El pont dels jueus' és una novel·la que l'ha acompanyat durant tots aquests anys mentre ha anat publicant altres llibres. En molts clubs de lectura o trobades amb lectors sempre hi havia persones que li preguntaven per una segona part. "Jo els hi dedicava un somriure còmplice i els hi deia: 'No em feu parlar'". L'autor va començar a partir del 2008 a documentar-se i a escriure sobre la segona part d''El pont dels jueus', que l'ha anat fent "a foc lent".

En aquesta documentació hi té una gran pes quan al segle XIV molts jueus va ser expulsats del Regne de França i van anar cap a Catalunya, entre els quals hi havia grans personalitats com cabalistes, rabins, científics i metges i alguns d'ells es van aturar a Besalú. Això li ha permès a l'autor incloure personatges reals al llibre combinats amb altres que no ho són però que haurien pogut existir, detalla. "Volia passejar per la Catalunya del segle XIV passant per Besalú, Barcelona i també Girona".

A la novel·la anterior, Pere Baró rep un llibre escrit pel fill del primer constructor del pont, en el qual hi narra què va passar durant aquella construcció i com ho va viure personalment. "Quan Baró tanca el llibre, es disposa a complir l'encàrrec de reconstruir el pont". Així doncs, el relat, apunta Gironell, quedava obert i demanava una continuació de manera natural per veure com es feia aquesta reconstrucció, com estaven les relacions entre jueus i cristians i quina era la situació real i la vida que es trobava el protagonista. 'Paraula de jueu', explica, agafa el testimoni amb el mateix personatge, en Pere Baró, que "porta de bracet al lector per aquesta història, que és una aventura medieval plena d'intrigues, passions, misteris i punts màgics".

Pel que fa l'argument, una riuada va destruir el pont i va posa en risc l'expansió i la posició comercial de la ciutat. Un jove jueu, en Kim, descendent dels Llombard, troba la manera de participar en les obres, que s'aturaran per causes que acabarà investigant. Per a ell, és un privilegi treballar en les obres de reconstrucció del pont que va aixecar el seu rebesavi, Prim Llombard. La història està protagonitzada per Kim i l'Ester, una noia cristiana que treballa entre l'Hospital de l'Almoina de Barcelona i el Call jueu.

Un dels punts fonamentals de la història és seguir aprofundint en la divisió entre les cultures cristiana i jueva, "dues comunitats, dues religions i dues maneres de veure i concebre la vida", que per entendre's s'han de tractar amb amor i respecte. La idea de l'autor era "vestir una història que descansés en la imatge d'un pont que es va construint i aquest pont que s'aixeca entre les comunitats cristiana i jueva i que no està exempt de problemes". La novel·la, insisteix Gironell, reflexiona sobre "la importància de l'amor, el respecte i la força de les conviccions per mantenir el flux d'idees i d'intercanvis socials" entre comunitats diferents que s'ajuden per tirar endavant. En aquest context, però, hi ha persones que per interessos diversos no volen que les dues comunitats vagin plegades.

El poder de les paraules

'Paraula de jueu', com indica el seu mateix títol, també és una "novel·la que vol homenatjar el poder de les paraules i aquesta immensa energia que atresoren i que depèn de com es facin servir", alerta, poden ser "armes llancívoles". Gironell fa referència a la novel·la com les paraules poden ajudar a donar vida a partir d'obres escrites com el Llibre de la Creació o dels anti-evangelis, que estan molts presents a la novel·la.

Gironell introdueix a la novel·la, a més, la idea de la mirada al passat com un homenatge "a les persones que ens han precedit" amb l'objectiu de "reconèixer als que han estat aquí abans que nosaltres". "Si ens agrada tant la novel·la històrica és perquè sempre hem volgut saber què passava quan nosaltres no hi érem".

L'ofici d'escriure

Per altra banda, Gironell confessa que sempre s'ha pres l'escriptura com un ofici i que intenta anar millorant a cada novel·la que escriu. "Vull pensar que a cada novel·la vas aprenent a jugar més amb els temps, els personatges, les escenes, però això qui ho veu millor és algú des de fora, els editors, els periodistes i els lectors". En l'escriptura, detalla, hi ha tota una feina que es tracta que no es vegi i que la novel·la "sigui de lectura fàcil, molt pausada i que entri molt bé i et vagi demanant continuar la història i que en cap moment el lector tingui ganes d'abandonar-la".

Reconeix que la voluntat de quan s'escriu una novel·la com 'Paraula de jueu' és de mirar d'arribar a quanta més gent millor i quants més ingredients siguis capaç d'aplegar per seduir a més gent, tothom hi surt guanyant: "La literatura, nosaltres i els lectors. No hi ha d'haver fronteres entre gèneres", assegura. De fet, en aquesta història on hi passen uns fets històrics també hi ha espai per una història romàntica.

"No veig ara mateix una tercera part"

Sobre una tercera part de la saga, Gironell no s'ho ha plantejat. Reconeix, en qualsevol cas, que la continuació no es fa tan evident i marcada com en la novel·la anterior. "A hores d'ara, una tercera part o una continuació no li veig perquè no me l'he imaginada", però això no es pot dir mai, afegeix. "No em tanco a res".

Confinament

"Sort que la tenia tancada abans del confinaments perquè si l'hagués hagut de rematar durant el confiament, m'hauria estat molt difícil perquè com tothom el primer mes va ser molt difícil fer res", indica. No només perquè estava bloquejat, diu, sinó que no tenies hores perquè té dos nens a casa i demanaven molta presència durant tot el dia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook