L'escriptor Joan Manuel Soldevila (Barcelona, 1964) fa una "perversa apologia de la família" a la seva novel·la 'Autopista' (Columna), una obra que, a l'estil 'road movie', proposa el viatge criminal d'una mare amb els seus tres fills petits després de la pèrdua del pare. Segons ha explicat l'autor, aquesta és una defensa de la unitat familiar en tant que unitat "molt sòlida" i línia vermella per a la majoria de persones. Envoltats de tebeos de 'La Patrulla dels Castors', obsessionats pels cotxes de la marca Fiat, hostatjant-se en habitacions de Novotel, cantant cançons i devorant quilòmetres per les autopistes d'Europa, aquests personatges emprenen un periple que sembla terapèutic, però que "és viatge criminal".
Soldevila ha explicat que la família esdevé una de les línies vermelles de tothom i qualsevol atac a un familiar treu de les persones una mena d'instint primitiu on no es permet cap intromissió. "La idea d'unitat que s'autoprotegeix i que, quan és agredida, reacciona és un dels eixos de la novel·la", ha remarcat.
Per això, la protagonista de Soldevila reacciona davant de l'agressió que ha patit la família i intenta raonar aquesta actitud en companyia dels seus fills, entre els quals busca la col·laboració i la complicitat.
Els fills, còmplices d'un acte criminal
La "perversió" de tenir els fills com a còmplices de l'acte criminal crea uns vincles encara més sòlids per a la unitat familiar, que encara és més sòlida perquè manté aquest "gran secret i gran projecte". El resultat és una coherència articulada amb els seus propis paràmetres, ja que tots els integrants de la família saben que l'acció que fan està d'alguna forma malament, però tenen la certesa que "és necessària". Amb això, transmet una idea de família com una unitat "molt sòlida i molt tancada".
Pel que fa al seu interès en l'assumpte, l'autor ha explicat que els seus fills ja han marxat de casa i el fet de tancar un cicle vital li ha permès de mirar la família "amb certa distància". "No és autobiogràfica, però ara que he sortit de l'huracà puc mirar a què és allò que vam crear durant una època i que va donar tant de sentit a la nostra vida", ha detallat.
L'espai de l'autopista
Soldevila, que volia fer una novel·la "vibrant" amb algun element criminal, ha explicat que a la història també és important el paper de l'autopista com a escenari i fil conductor. N'ha destacat la seva capacitat de crear "codis especials i de ser una mena de circuit tancat i bucle que li permet de desplegar "una mena de microcosmos" al voltant de la família i de les seves obsessions.
Sense ser exòtic, el viatge passa per Lovaina, Burgos, Bordeus i París, on la importància real recau en la carretera. Soldevila ha destacat Julio Cortázar com a referent en l'univers de les històries d'autopista, i ha afegit. "Hi ha una uniformitat i monotonia de l'autopista que ajuda a la idea de circuit tancat".
En aquest sentit, els seus personatges viuen un viatge obsessiu, on sempre hi veuen cotxes Fiat, cada nit pernocten a la mateixa cadena hotelera i sempre que hi encenen la televisió hi veuen el mateix episodi de 'Friends', cosa que els fa viure immersos en una "mena de bucle" amb l'autopista com a espai on tot sempre és igual.
Sobre el personatge de la mare, Soldevila ha dit que li interessava el protagonisme femení perquè a l'hora de crear el perfil del criminal "la imatge de mare amb nens desperta normalment molta simpatia i misericòrdia", una fotografia a la qual ha volgut donar la volta. En aquest entorn, ha retratat unes criatures amb poca diferència d'edat i amb problemes de nens, on la mare hi exerceix un paper de "líder admirat". "Tots fan pinya i accepten joiosament estar per sota de la mare", ha afegit sobre les dinàmiques de la família.
