12 de abril de 2021
12.04.2021
Regió7

Eduardo Mendoza tanca la trilogia de Rufo Batalla amb «Transbordo en Moscú», el «més autobiogràfic» de la saga

Creu que aquest és un moment incert i explica que el llibre acaba al finals del segle XX per no entrar en l'actualitat

12.04.2021 | 12:01
L'autor de 'Transbordo en Moscú', Eduardo MendozA

Eduardo Mendoza tanca la trilogia de les aventures de Rufo Batalla amb 'Transbordo en Moscú' (Seix Barral), que va arrencar amb 'El rey recibe' i va continuar amb 'El negociado del yin y el yang'. L'escriptor ha destacat que és el més autobiogràfic de la saga: "Totes les anècdotes que hi passen no tenen a veure amb mi, però el personatge se m'assembla en tots els aspectes". L'autor creu que aquest és un moment d'incertesa i veu la situació "complicada" i ha explicat que el llibre acaba precisament al finals del segle XX "per no entrar en l'actualitat". "Em semblava important deixar constància dels moments que vaig viure" especialment els anys 70 i 80, ha ressaltat Mendoza.

La vida del protagonista i les seves aventures, Rufo Batalla, semblen encaminar-se cap a la calma quan es casa amb una rica heretera. Tot i això ell no aconsegueix oblidar al príncep Tukuulo i la seva esposa. Per raons alienes a Rufo, el periodista viatjarà a Londres, Nova York, Viena i Moscou, i s'enfronta a situacions insòlites. Quan descobreix que el servei d'intel·ligència soviètic va darrera el príncep, el protagonista s'adona de les dificultats de compaginar la vida familiar i la d'agent secret.

Mendoza ha admès que en un primer moment no sabia si la saga tindria tres, quatre o sis llibres, però després va veure clar que havia d'acabar amb 'Transbordo en Moscú'. "Aquí s'acaba l'aventura perquè he vist que des del punt de vista històric, com de simetria, acabar a finals del segle XX quedava bé i complia els meus objectius".

L'escriptor ha assenyalat que quan va començar a publicar la trilogia va insistir molt en què no era una autobiografia, sinó un recorregut per les seves experiències personals. Aquest tercer, però, és "bastant autobiogràfic. Totes les anècdotes que passen no tenen a veure amb mi, però el personatge és molt semblant a mi en tots els aspectes".

Sobre el fet que sigui el llibre més personal i autobiogràfic, Mendoza ha apuntat que un dels factors perquè sigui així és que el "personatge evoluciona a la maduresa i s'assembla més a la persona que escriu el llibre". Al principi de la saga, ha recordat, evoca a una època de bohèmia, aventures i fantasies i en aquest cas està parlant d'algú que coincideix més amb la seva vida real. "El present el tinc més present literalment", ha assegurat. Un altre factor, ha afegit, és que l'ha escrit durant l'època de confinament que ha estat "una època especial, més sedentària i reflexiva on tots estàvem a casa i potser això sense adonar-me'n ha fet que el llibre sigui més tancat en si mateix".

L'autor considera que la ficció serveix, a part de l'entreteniment i l'enriquiment cultural, per deixar constància "de com s'han viscut els moments històrics importants o no importants, per part dels que n'han sigut testimonis. Em semblava important deixar constància dels moments que vaig viure i alguns són els anys 70 i 80 que per alguns són la infantesa o ja són història". Mendoza creu que actualment es reflexiona molt sobre aquells anys i ell considera que "van ser anys de grans canvis molt ràpids sobretot a Espanya, on es va produir una transformació molt ràpida i molt positiva perquè se sortia d'una època d'una gran incertesa".

Sobre el procés d'escriptura, Mendoza ha dit que en aquest cas ha donat prioritat a la memòria i als propis records, tot i que ha admès que aquesta pot ser enganyosa. Després, s'ha documentat amb llibres i a través d'Internet. "En alguns moments de la història, els moviments van anar en paral·lel i ho he hagut de comprovar després".

Mendoza ha manifestat que ningú creu que una ideologia solucioni cap problema. Tot i això, ha declarat que en aquest moment sorgeixen grans moviments de caràcter religiós que "no solucionen coses pràctiques, però que mouen les forces socials que al segle XX no era així". Així mateix, ha declarat que quan les estudia i llegeix sobre elles, entén més a les ideologies que a les persones que les duen a terme.

"Desconcert i incertesa"

L'escriptor ha destacat que ha acabat la biografia al finals del segle XX per no entrar en temes d'actualitat. "Veig les coses complicades i sento desconcert i incertesa i no sé per on seguirem. Noc rec que hi hagi canvis tan radicals com els de la Unió Soviètica, però estem en una etapa d'incertesa i de reflexió sobre les nostres formes de conducta, de govern i d'organització, però no sé res". Ha reconegut que no té cap clau de cara el futur.

Literatura d'espies

Per altra banda, ha assegurat que és un gran lector de la literatura d'espies. Tot i això, ha indicat que aquesta és "molt escassa perquè l'època dels espies és molt curta, mentre que la novel·la de crims mai s'acabarà perquè sempre hi haurà algú que mati a algú altre, però els espies es van quedar a l'atur".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook