En un futur, serà possible la vida tecnològica de Black Mirror? Podrien existir els dracs de Joc de trons? Tenen base científica els fenòmens de Fringe? Podríem viatjar al món de l'inrevés d'Stranger Things? Són algunes de les qüestions que vol respondre La ciencia en las series de televisión, el nou llibre del crític de sèries Toni de la Torre i el divulgador científic Ramon Cererols i que edita la Fundació Dr. Antoni Esteve.

"En aquest llibre parlem sobre ciència des de l'àmbit de la cultura popular", explica Toni de la Torre. "De fet, des de l'àmbit de la cultura popular que més auge ha experimentat en els últims anys: les sèries de televisió". Per això, la publicació analitza nou ficcions televisives plantejant en cada capítol un interrogant relacionat amb la ciència. "Navegant entre la ficció i la realitat, hem desgranat quina part d'aquella sèrie de televisió tan coneguda sorgeix de la imaginació dels guionistes i quina part té una base científicament certa".

L'objectiu de La ciencia en las series de televisión és avivar la curiositat del lector i apropar-lo al coneixement científic. Per això, aborda sèries com Breaking Bad o The Mandalorian però també conceptes com els forats de cuc, la relativitat especial, els universos paral·lels i el transhumanisme. "La nostra voluntat és ajudar els lectors a creuar de la passió per les sèries a la passió per la ciència en un camí bidireccional", apunta De la Torre.

 El llibre obre amb la sèrie de ciència-ficció Black Mirror per la seva àmplia varietat de temes i per la manera en què aconsegueix que la seva visió del futur estigui ancorada en el present, fins al punt que és habitual que molta gent comenti avenços científics i tecnològics amb expressions com "això és molt Black Mirror". Però la publicació no només es cenyeix a la ciència-ficció sinó que també s'atreveix amb altres gèneres que a priori no tenen res de científic, com la sèrie de fantasia Joc de trons.

 "Gràcies a les sèries de televisió, hem aconseguit popularitzar un gènere, el de la ciència-ficció, que durant dècades ha estat patrimoni quasi exclusiu de geeks i nerds. La ciència està entrant cada cop més a les cases a través de les pantalles", afirma el científic de la Universitat de Leicester Salvador Macip. "Tot i que ens dona igual si els dracs de Daenerys Targaryen són en realitat massa pesats por aixecar el vol o que no puguin escopir foc sense cremar-se el vel del paladar, segur que trobarem apassionant descobrir que tenen un volum similar al de deu elefants i que, per tant, haurien de volar a 126 km/h per no caure en picat. O que per aixafar un crani com fa la Muntanya, seria necessària una força de 2.300 N, el doble de la d'un humà molt fort", apunta l'investigador com a exemple.

Altres interrogants i sèries que planteja La ciencia en las series de televisión són si podria existir una illa com la de Lost, si existeix la metanfetamina blava de Breaking Bad, per què tothom adora el Baby Yoda de The Mandalorian o si té raó Sheldon Cooper en tenir pànic als gèrmens.

Algunes d'aquestes preguntes les resoldran els autors del llibre i Salvador Macip durant l'acte de presentació a CosmoCaixa, que també es podrà seguir en streaming. Totes elles tenen la seva resposta en el llibre La ciencia en las series de televisión, que es lliurarà en paper a tots els assistents a l'acte del pròxim 9 de novembre al CosmoCaixa Barcelona i que estarà disponible en format electrònic de forma gratuïta a partir del 10 de novembre a www.esteve.org i a les xarxes socials de la Fundació Dr. Antoni Esteve.