L’escriptora i editora Helena Guilera reflexiona en la seva primera novel·la ‘L’escuma’ (Edicions del Periscopi) sobre les malalties mentals com la bipolaritat o l’alzheimer, però ho fa des de l’experiència científica i més en concret amb conceptes com els forats negres. En una entrevista amb l’ACN, Guilera explica que li interessava parlar de les malalties mentals i què passa amb la gent que té un malalt mental al costat i com hi conviuen. “Amb aquest llibre m’ho he passat molt bé i he fet un descobriment molt gran que és la ciència”, destaca l’autora.

El Juli sempre ha tocat el violoncel, tot i que darrerament no és capaç de recordar les notes, com tampoc recorda fets importants del dia a dia. La Lucía és una astrofísica especialitzada en forats negres que intenta superar una terrible pèrdua, mentre la Blanca i l'Esteve viuen, com poden, entre l'oblit i el record. Per sobre de tots els personatges hi ha el Sergi, una persona bipolar que mor en les primeres pàgines del llibre.

Guilera va viure tres anys a Londres entre 2016 i el 2019 i va treballar en una agència literària. En aquella època, van detectar alzheimer al seu avi, a qui visitava quan tornava de Londres. En un inici, es va posar a escriure sobre l’experiència que van viure amb l’alzheimer, però no tenia intenció de fer-ne res més. L’escriptora va llegir molt material sobre malalties mentals, fins que de manera espontània llegint un article de Hawkins sobre forats negres li va venir a la ment lligar els forats negres amb l’experiència d’una depressió. “La descripció i la mecànica del forat negre em va semblar una metàfora de l’estat d’algú que està deprimit”. A partir de totes aquestes idees va néixer ‘L’escuma’.

L’origen de la novel·la, assenyala, va ser parlar de les malalties mentals des de l’experiència de la ciència. Sovint, apunta, els científics es troben amb parets que no poden travessar i fenòmens que no poden explicar-se. Creu que això té una gran similitud en quan un es troba davant una malaltia mental que és molt difícil d’explicar i conviure amb ella.

A l’autora sempre li ha interessat l’alzheimer relacionat amb els temes de la memòria i el temps. “La memòria i els records ens defineixen”, assegura. A més de les malalties, li interessava endinsar-se en què passa amb la gent que té un malalt mental al costat que se l’estima i com conviuen amb la malaltia.

A la novel·la també hi ha el tema de la mort. “El Sergi, que és bipolar, des de l’inici se sap que està mort i qui queda és la Lucía que intenta explicar-se què va passar des de la física”. La Lucía és astrofísica i la seva manera d’entendre i escoltar el món és a través del llenguatge de la física, indica, mentre que el Juli, un altre personatge, és músic i connecta més en aquest món a través de la música.

“Amb aquest llibre m’ho he passat molt bé i he fet un descobriment molt gran que és la ciència”. Assegura, però, que tot el que ha pogut incloure de ciència a ‘L’escuma’ havia de tenir alguna cosa a veure amb la història, havia d’explicar alguna cosa dels personatges, de la seva visió del món i de com es relacionen entre ells. L’autora apunta que la ciència té una càrrega metafòrica molt potent i ha posat com exemple quan veia la sèrie ‘Breaking Bad’, que fa molt ponts amb la ciència.

Al llibre també hi ha moltes referències musicals. Admet que aquesta part ha estat molt més espontània pel fet que ella va estudiar interpretació de piano al Conservatori del Liceu. “La música m’ha acompanyat sempre tota la vida”. A la novel·la hi ha un personatge que és músic i assenyala que quan escriu escolta música i per això havia d’estar present.

El llibre té dues parts. En la primera, la història gira entorn del forat negre que és el personatge que s’ha mort, el Sergi i és la seva absència la que governa aquest part. En la segona, s’explica què passa ara després de la mort del Sergi i què fa la Lucía amb la seva vida. “El fil conductor de les dues parts és l’escuma, que parteix de la idea que segons la distància des d’on et mires els objectes la realitat canvia. Al principi es miren els personatges des de lluny i a la segona part els mires de més a prop”.

L’autora

Helena Guilera Recoder (Barcelona, 1993) va estudiar interpretació de piano al Conservatori del Liceu i teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona. Ha treballat d'agent literària al Regne Unit i actualment és editora a Àmsterdam. Ha publicat relats a les revistes ‘Branca’ i ‘Sol Ixent’, i ha col·laborat a la revista ‘Visat’ del PEN Català.