El llibre ‘Fenómeno Taylor Swift’ explora les claus de l’èxit de l'estrella nord-americana

El periodista i crític musical Yeray S. Iborra s'endinsa en les claus de l’èxit de la cantant nord-americana Taylor Swift al llibre ‘Fenómeno Taylor Swift’, publicat per Sílex edicions. I l’autor ho fa a través de la mirada d’un periodista musical, sorprès per la bogeria generada l'estiu del 2023 amb l’anunci de la gira europea de la cantant i l’alta demanda en la prevenda i la venda d’entrades. La gràcia de Taylor Swift és que el fenomen és “inacabable”, assegura Iborra en una entrevista amb l’ACN. La seva arribada al pop quan era ja un nom important del country, que regravés els seus discos per desavinences amb la venda de drets de la seva música o els seus discursos polítics i feministes són algunes de les claus de l’èxit.

L’autor destaca que el punt de partida va ser “el frenesí" del juny i juliol de l’any passat quan Swift va anunciar la gira europea, que passarà per Madrid. Yeray S. Iborra fa anys que escriu sobre música i no va entendre d’on sorgia aquest “rebombori i èxtasi” que el va agafar, admet, a contrapeu. A partir d’aquí va endinsar-se en el fenomen fins a veure que “en si mateix donava per fer una enciclopèdia de termes sobre Swift i tot el que hi ha al seu voltant”.

Al llibre, explica, fa referència en diversos moments a la cançó ‘This is me trying’ del disc ‘folklore’, de l’any 2020. “És un tema transversal, que em va obrir a seguir investigant”. A més d’aquesta peça, Iborra va seguir la cerca quan anava descobrint més aspectes de la compositora com els seus discursos, la carta a Apple Music del 2015, on criticava la seva decisió d’oferir música de forma gratuïta en el seu nou servei, o el seu posicionament de la industria, però també "tot el fenomen fan i la bogeria que s’ha generat" al voltant de Swift. “És una bajanada a nivell de fanatisme i dona molt de joc analitzar-ho”. De fet, en un moment del llibre parla dels fans de la cantant, els anomenats ‘swifties’. “És el seu exèrcit, Swift és la única persona sense estat i amb exèrcit i això es retroalimenta”.

La primera clau de l’èxit de la creadora de ‘Cruel summer’ i ‘Anti-hero’, diu, és que quan Swift fa el salt al pop ella ja tenia un nom important en l’escena nord-americana de country. “Ella va arrossegar tot un públic country adolescent”, indica. A partir d’aquí, afegeix, se sumen a les claus de l'èxit qüestions musicals o extramusicals, com “regravar els seus discos per desavinences amb la venda dels drets de la seva música, les picabaralles amb agents de la industria o els seus discursos més feministes i polítics”. En qualsevol cas, destaca, "això són només pinzellades de l’èxit i les xifres assolides per Swift".

El periodista creu que el seu fenomen no seria tan difícil d’entendre si només s’estigués parlant de música perquè és una estrella del pop amb cançons pop. “Però que hagi organitzat la gira més important de la història amb dades de ticketmaster i que sigui l’artista més escoltada a Spotify i Apple Music és més complicat d’entendre que si les tornades de les cançons són prou potents, si té prous ‘hits’ o si la seva veu és més o menys impressionant”.

L’escriptor assenyala que molta gent desprestigiava a Swift després de l’alta demanda d’entrades menystenint-la i opinaven que tot allò era fruit del boom d’un artista que acabaria passant. Iborra, però, explica que per qüestions diverses ella s'ha situat “en el tro del pop internacional i mil·lennista, que va agafant cada vegada més generacions i ha fet uns números extraordinaris”.

Apunta que Swift no està sola en l’Olimp del pop, ja que hi ha artistes amb un gran impacte com Beyoncé o The Weeknd. Però si la compara amb altres artistes, que competeixen pel podi de la música pop, assenyala que ella no s’ha entregat a les col·laboracions, exceptuant alguns casos puntuals.

Iborra ressalta que Swift és una artista de llarg recorregut, que ja té nou disc anunciat. “És una persona que té molta carrera per endavant i cada vegada està més interessada en la part de producció” des que es va aliar amb el productor nord-americà Jack Antonoff, que ha treballat amb grans artistes com Lana del Rey. “Hi ha Taylor Swift per molta estona”.

No és una biografia

El llibre no és una biografia de la cantant, tot i que va desgranant la seva trajectòria, ni tampoc un anàlisi exhaustiu de la seva música, sinó que narra el viatge d’un periodista musical que intenta entendre i indagar sobre la cantant que ha estat persona de l’any per la prestigiosa revista ‘Time’ l’any 2023.

Iborra apunta que el llibre no deixa de ser una ficció o una autoficció: “Ni jo soc el periodista ni la resta de personatges són les mateixes persones a la vida real; la gràcia del llibre és que es produeixi un descobriment de la complexitat del personatge a mesura que un acompanya el jo que crea una veritat dins del llibre”. Assenyala que és un llibre de viatge on se segueix un itinerari i “és molt honest amb el lector”, ja que la idea és que els lectors descobreixin els mateixos descobriments que el protagonista.