«High desert»: Patricia Arquette, una detectiva col·locada i brillant

Ja van compartir el cartell de Flirteando con el desastre el 1996, però ha estat en els últims anys que Patricia Arquette i Ben Stiller s’han convertit en inseparables. En la minisèrie del 2018 Fuga en Dannemora, dirigida pel segon, l’heroïna d’Amor a quemarropa encarnava una altra dona que decidia fugir no amb un amant, sinó amb un parell d’ells, tots dos convictes. I en la millor sèrie internacional del 2022 segons aquest diari, la revelació Separación, també dirigida amb pols mestre per Stiller, era una cap infernal en aquesta companyia amb un mètode peculiar per facilitar la conciliació laboral i familiar.

L’actriu estava bastant més amable a High desert (Apple TV+), creació de Nancy Fichman, Jennifer Hoppe i Katie Ford que, sense sorpreses, havia de dirigir Stiller, finalment només en funcions de productor. Brilla com a protagonista en el paper de Peggy, drogoaddicta en recuperació amb diversos papers en un parc temàtic al mig del desert californià. Alhora que lluita per deixar les drogues, intenta superar la mort recent de la seva mare (Bernadette Peters) i divorciar-se del seu antic soci (Matt Dillon) en tripijocs de drogues.

Quan els seus germans, els frustrats Dianne (Christine Taylor) i Stewart (Keir O’Donnell), la visiten per avisar-la que no pot continuar ocupant la casa de la mare si no guanya suficient per pagar la hipoteca, Peggy decideix reinventar-se per fer diners més fàcilment i, de passada, tirar endavant la seva vida. El seu pla (potser no mestre) és convertir-se en un detectiu privat sota la supervisió del veterà Bruce Harvey (Brad Garrett), el negoci del qual no passa pel millor moment, però encara pot anar a pitjor.

Convertida en la becària més rebel, Peggy canvia el vestit de cancan per la gavardina i es transforma en una Colombo hiperactiva i irrefrenable, inassequible al descoratjament, encara que els cops puguin ser durs. El director Jay Roach (Los padres de ella), que signa els vuit episodis, compara Peggy amb «un personatge de dibuixos animats, estil Bugs Bunny o el Correcaminos: pots derrocar-la repetidament i sempre s’aixeca i et sorprèn, i és més amorosa, alegre i inspiradora».

La seguim obrint-se pas, entre la intuïció i el caos, la lucidesa i el viatge d’àcid, en una trama amb caixes fortes saquejades, quadres possiblement robats, dones desaparegudes i una mare, la seva, aparentment reapareguda, encara que en realitat només es tracti d’una actriu televisiva clavada a ella.

I encara no hem parlat del personatge més curiós: Guru Bob (Rupert Friend), antic presentador d’informatius que va esclatar en directe com Howard Beale a Network, un món implacable, i ara exerceix, entre altres coses, com a espècie de remeier místic. Hi ha un moment en què Peggy l’anomena Maharishi, en aparent referència a l’antic mestre de meditació dels Beatles a l’Índia.

Ombra allargada

L’ombra de Better call Saul és cada vegada més allargada. Bill Hader, cocreador i protagonista de Barry, explicava recentment haver visitat la seva sala de guionistes per donar forma a la seva pròpia odissea d’antiheroi. Tampoc costa trobar reflexos a High desert: d’un paisatge desèrtic clavat al d’Albuquerque (on en realitat existeix una comunitat anomenada com aquesta sèrie) a unes publicitats de cadena local per a les quals el mateix Saul Goodman podria desfilar en qualsevol moment.

A més, en última instància el missatge de totes dues sèries sembla el mateix: cal donar més d’una oportunitat a la gent, perquè la mateixa persona que un dia et va decebre et pot sorprendre. Germans de Peggy, creguin en ella.