29 de març de 2019
29.03.2019

Tintín es va avançar a Armstrong

El CosmoCaixa de Barcelona rememora l'arribada de l'home a la Lluna en una mostra de ciència i còmic

28.03.2019 | 23:42
Tintín es va avançar a Armstrong

Poques frases van fer tanta fortuna al segle XX com la que va pronunciar Neil Armstrong quan va trepitjar la superfície lunar per primer cop, el 20 de juliol del 1969: «that's one small step for man, one giant leap for mankind», és a dir, «és un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat». D'aquelles cèlebres paraules i de la conquesta de l'astre se'n compleix mig segle i el CosmoCaixa rememora la fita amb una exposició didàctica i interactiva que vincula la gran gesta dels tripulants de l'Apollo 11 i la profètica arribada a la Lluna de Tintín uns anys abans, en un dels àlbums il·lustrats del popular personatge d'Hergé.

L'escriptor francès Jules Verne, a mitjan segle XIX, ja va novel·lar l'anhel i la fascinació de l'home per arribar a la Lluna. En els albors del cinema, el cineasta Georges Méliès també va enviar uns astrònoms al satèl·lit. I Tintín va preparar un viatge i va posar els peus sobre la superfície desconeguda de la Lluna a principi de la dècada dels 50 del segle XX: el còmic Objectiu: La lluna va sortir publicat el 1950 i, tres anys després, va aparèixer Hem caminat damunt la Lluna . Encara faltaven 16 anys per veure com les fantasies literàries i cinematogràfiques es feien realitat.

L'exposició del CosmoCaixa explica pas a pas els precedents històrics en l'exploració de la Lluna i detalla la missió que va culminar el 1969 amb l'arribada a l'astre lunar. En el darrer àmbit, s'explica com s'elabora un còmic amb cites del mateix Hergé i referències als llibres de Tintín. La mostra porta el segell inconfusible del museu: el rigor no és incompatible amb la voluntat pedagògica d'apropar el contingut als infants de manera participativa.

De Galileu –se n'exposa una rèplica del primer telescopi que va fer servir per mirar la Lluna– a Newton i, d'aquí, a la fotografia, l'interès per veure més de prop el misteriós i fascinant satèl·lit terraqüi ha captivat els humans des de fa segles. La imatge fotogràfica de l'astre més antiga que es conserva data del 1840, i la cara fosca no es va poder retratar fins al 1959.

Els avenços tecnològics –no exempts de riscos– i la pugna entre les dues grans superpotències mundials –els Estats Units i la Unió Soviètica– van impulsar la recerca per aconseguir l'honor de ser els primers de fer cap a la Lluna. El mèrit va recaure en la missió que van tripular Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins a bord de l'Apollo 11. Entre les nombroses dades i curiositats que conta l'exposició, hi ha la velocitat de la nau: 11 quilòmetres per segon!

L'arribada pionera a la Lluna va ser el punt de partida d'una cursa científica imparable. La primera estada va durar un dia i, a l'exterior, només hi van romandre dues hores per fer tres experiments –amb un captador de vent solar, un reflector làser i un sismòmetre–, sense allunyar-se en cap moment més de 50 metres de la nau.

Per a qui tingui curiositat a aprofundir en l'estat actual de l'exploració espacial, una pantalla dona fe dels projectes previstos fins al 2036: aquest any, s'enviaran múltiples nanosondes a Alfa Centauri, el sistema solar veí del nostre.

Georges Remi, Hergé , va dir que «crear un còmic és, abans que res, explicar una història». I el viatge a la Lluna és encara ara un dels grans relats de la humanitat. Per això, no és estrany que hi fes anar Tintín fins i tot abans que Armstrong fes el seu petit gran pas.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook