Hi ha treballs acadèmics de final de curs tan bons que prenen nova vida en el terreny professional i, un any i mig més tard, encara mouen la cua. L'actriu navarclina Xènia Sellarés (1995) actuarà demà davant dels seus conciutadans com a membre del repartiment d' El futur, l'obra de teatre que estrenarà el cicle hivernal d'arts escèniques de la localitat. El projecte va néixer el juny del 2018 a l'escola Eòlia de Barcelona i encara no ha arribat a la seva fi. «Em fa molta il·lusió actuar a Navarcles», explica la intèrpret, que aquests dies també és notícia perquè hi ha en cartell al Conservatori de Manresa la Innocentada que ella va escriure.

Com arriba una feina escolar als escenaris professionals?

Jo vaig fer formació lliure a l'Eòlia, és a dir, tries les assignatures que vols fer i al final no tens un títol. Però hi ha professors que són molt bons, actors que estan treballant en teatres com el Nacional i que, curiosament, tampoc no estan titulats. Al final del 4t curs, es va celebrar la Mostra d'Intèrprets Emergents: un grup d'alumnes es reuneixen i se'ls assigna un dramaturg. I nosaltres vam estar de sort perquè ens va tocar Joan Yago, de La Calorica.

I aleshores?

El Joan té una manera molt personal d'escriure, ens va dir que no volia fer la típica obra d'un grup d'amics que es troben per sopar, i ens va demanar que féssim improvisacions a partir de la pregunta «passat o futur?». Si respons a la primera opció, pots fer recerca, però per a la segona necessites imaginació. Després de donar-hi moltes voltes, ens van sortir un conjunt de càpsules, escenes, sobre temes viscuts, que estem vivint o que potser viurem.

Creació col·lectiva, doncs?

A mi em fa una il·lusió especial perquè una de les frases de la meva iaia Assumpció és la que jo dic a l'inici de l'obra: «Quan vaig preguntar a la meva àvia com s'imaginava que seria el futur quan tenia -més o menys- l'edat que jo tinc ara, ella em va dir que, a la meva edat, les dones no hi pensaven en el futur; que vivien al dia. La seva única preocupació era tenir sempre un plat a taula i una muda de roba neta per a l'endemà». Aquest era tot el futur que podien imaginar.

Els avis i els pares com a font d'inspiració.

Vam demanar que ens ense-nyessin fotos de joves, i a partir d'aquí vam anar improvisant. També ho fèiem imaginant com ens veurien els nostres fills quan ells tinguin l'edat que tenim ara.

Aquest treball va acabar sortint de l'aula...

Sí, perquè l'Eòlia mateix ens va demanar el febrer de l'any passat si podíem tornar amb El futur, i allí ens van veure diversos programadors de teatres de la ciutat. Vam rebre diverses propostes i vam acabar estrenant la present temporada de l'Escenari Brossa. A hores d'ara, estem fent bolos per Catalunya.

Saber què pensaven els avantpassats els ha provocat un xoc?

I tant! Una de les coses de les quals m'he adonat és que hi ha molta diferència entre el que tenien els nostres avis i el que tenim nosaltres, i no li donem prou valor. Com deia l'àvia, l'única preocupació era tenir un plat a taula i una muda neta, i avui en dia nosaltres ens preocupem per coses que no tenen sentit.

Quin to va donar Yago a tot aquest material?

El Joan té una manera crítica i alhora còmica d'escriure; les situacions, dins el drama, mostren també la seva part còmica. L'obra et fa plantejar qüestions com ara si el que estem fent és correcte, l'emergència climàtica, les relacions familiars... Hi ha coses que va escriure aleshores que, amb el pas del temps, han anat prenent més sentit, com el tema dels plàstics, per exemple.

Quin tipus d'escenes veuran els espectadors?

N'hi ha una en la qual fem broma sobre aspectes de la personalitat de la gent a través dels cohabitants, personatges amb diverses personalitats dins un mateix cos. També tenim l'escena de l'aeroport: som en un futur en el qual pots pujar a l'avió i esborrar la memòria de les últimes hores. O una altra en la qual una parella es planteja desfer-se del robot que tenen: potser en un futur, els robots seran com un fill o un germà.

S'hauria pogut caure en la tragèdia, l'apocalipsi.

Hi ha gent que ens ha explicat que ha sortit de l'obra amb ganes de viure. El futur té un final obert, quan marxes del teatre et sents motivat a reflexionar, et remou. Jo m'he trobat d'anar a sopar després de la funció amb amics i estar tota l'estona parlant de les qüestions que planteja l'obra.

Al principi eren un grup d'estudiants. Han acabat creant una companyia?

Sí, som la Cia. La Bandarra. Però existeix per gestionar El futur, no hi ha la voluntat de constituir-nos en un grup que continuï produint espectacles teatrals. Tothom té altres projectes oberts.

Vol viure d'interpretar?

Des de petita que ho he tingut clar: els pares em van regalar un micròfon i jugava davant el mirall a ser una actriu que recollia un premi. Però aquest ofici és una cursa de fons. Com va dir un professor, l'èxit per ser un bon actor és tenir un bon psicòleg. Pico portes, faig cursos... no et pots aturar ni creure que surts d'una escola d'interpretació i ja ets un actor.