Manresa viurà, properament, un cap de setmana dedicat al medi ambient amb la celebració de la vintena edició de la fira Ecoviure. L’eslògan d’enguany és “Cap a un món sostenible i solidari” i, entre altres temes, es parlarà de l’autoconsum fotovoltaic, de la mobilitat elèctrica i de l’eficiència i gestió del consum energètic.

Una sèrie de solucions que busquen la reducció de les emissions i complir amb els objectius, previstos per al 2050, de què tota l’energia que es consumeixi sigui renovable. Sabem quant consumeix un edifici mensualment? Segons dades de la Unió Europea, s’estima que el 40% de l’energia consumida i el 36% de les emissions d’efecte hivernacle provenen d’aquest àmbit i que el 50% de l’energia es malbarata a causa d’una ineficient gestió en els edificis.

Aquestes xifres ens indiquen que l’edificació és un dels sectors on cal actuar per fer efectiva la reducció del consum energètic, una variant imprescindible per afrontar la crisi climàtica que viu el planeta. S’ha fet necessari revisar la forma com aixequem els nostres edificis i d’aquí el creixement exponencial d’una nova concepció de l’edificació i de nous conceptes, com el d’arquitectura bioclimàtica o el d’edificis de consum d’energia gairebé nul (Nearly Zero Energy Buildings - nZEB)

Conceptes que no han passat desapercebuts per a la Unió Europea, que ha acordat que als països que en formen part tots els edificis hauran de tenir un consum d’energia quasi zero, tal com indica la Directiva d’Eficiència Energètica d’Edificis (2010/31/EC). Per tant, d’aquí a pocs anys, les noves construccions a Europa hauran de ser edificis nZEB.

En el cas d’Espanya, es treballa amb l’horitzó que a partir d’aquest mateix any, en el cas dels edificis públics, i del 2021, en el cas dels de titularitat privada, les noves construccions hauran de ser obligatòriament de consum d’energia gairebé nul·la. En què consisteixen els edificis nZEB? Bàsicament es tracta de construccions de molt baix consum energètic, aixecades a partir de la premissa que l’energia que demanin sigui igual o inferior a l’energia generada i que, a més, l’energia que generin es produeixi “in situ” o a l’entorn més proper i, evidentment, que provingui de fonts renovables.

La normativa europea també suposa adaptar la totalitat del parc d’edificis existents a mesura que aquests es vagin renovant, a través de rehabilitacions o de reformes, amb la fi d’assegurar, en primer lloc, una reducció de les necessitats de calefacció i de refrigeració i, en segon terme, la seva adaptació gradual a fonts alternatives d’energia.

Parlem, per tant, d’uns edificis que hauran de tenir un control molt alt sobre la pròpia demanda energètica i que la utilització d’energia haurà de ser renovable i produïda al mateix edifici o de proximitat. Sens dubte, un gran repte que ens afecta a tots els tècnics i professionals del sector, ja que per arribar als límits exigits les instal·lacions als edificis també juguen un paper crític.

La reducció del consum energètic d’un edifici al mínim requereix noves tècniques de construcció, un millor aïllament tèrmic i ventilació, i la integració de sistemes intel·ligents que aconsegueixin un bon rendiment de les instal·lacions i equips i que implementin i combinin energies renovables com la solar tèrmica, la fotovoltaica, la biomassa, la geotèrmia o l’aerotèrmia.

Actualment, les principals mesures se centren en la climatització i l’aigua calenta sanitària, però també es tenen en compte els consums energètics dels electrodomèstics (etiquetes energètiques) i de la il·luminació (LED). En el disseny dels edificis nZEB es busca, a través d’un bon aïllament, que el mateix edifici no necessiti gaire climatització ni refrigeració. S’intenta, d’aquesta manera, minimitzar la demanda d’energia tèrmica -l’ús de la calefacció i de l’aire condicionat- i reduir, considerablement, les factures de consum.

D’altra banda, també es busquen d’altres solucions que resultin eficients com és el cas dels equips amb rendiments alts, tipus bomba de calor, i pel que fa a la il·luminació, els dissenys tenen com a prioritat donar pas a la llum natural en detriment de l’ús d’artificial.

En l’era digital en què ens trobem, les solucions smart per als edificis -Building Management Systems (BMS)- s’han de tenir molt en compte, ja que són dissenyades i pensades per millorar la qualitat de vida de les persones que els habiten i que els utilitzen.

En aquests edificis intel·ligents s’implanten sistemes de gestió que supervisen i controlen, de manera integral i coordinada, les diferents funcions i serveis que es necessiten avui dia. Estem parlant, per exemple, de mantenir el clima a l’edifici en un rang especificat, proporcionar la il·luminació basada en un calendari d’ocupació, detecció d’amenaces, control dels errors del sistema, calefacció, sistemes de ventilació, HVAC, enllumenat, subministrament elèctric, ascensors, sistemes de seguretat i contra incendis, entre altres funcionalitats. Aquests sistemes de gestió -que consisteixen en aparells que inclouen sensors, vàlvules i comptadors d’energia tèrmica- no només faciliten les tasques de manteniment dels edificis i un òptim confort als ocupants sinó que ajuden a una gestió energètica eficient, ja que optimitzen l’ús de l’energia i en redueixen el consum.

Durant la fira Ecoviure, els tècnics parlarem de com aconseguir un món sostenible i solidari i haurem de tenir molt en compte el paper dels edificis nZEB. Queda molta feina per fer i moltes estratègies d’actuació que repensar i replantejar. Perquè, si no comencen a ser sostenibles i eficients a casa nostra, com aconseguirem fer front al canvi climàtic i a les emissions de CO? a escala mundial?