Memòria econòmica de Catalunya

S’ha presentat fa pocs dies la Memòria Econòmica de Catalunya 2022, l’estudi liderat per la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona, en col·laboració amb el Consell General de Cambres de Catalunya. Els estudis de les Cambres solen tenir un gran prestigi pel rigor i l’acumulació de dades de sèries històriques de les que disposen. En aquesta ocasió, l’economista Carme Poveda ha dirigit l’encàrrec que ha destinat la part central a fer el balanç econòmic del 2022, i un apartat monogràfic als efectes de la digitalització sobre l’economia, així com diverses aportacions sobre els territoris. Tot i que, ben segur, la notícia ha arribat a les pàgines econòmiques dels diaris, hi ha tanta informació que els qui tenim una finestra d’opinió, sentim l’obligació de millorar-ne la divulgació. I és això el que vaig a fer en una primera aproximació.

L’estudi de la Cambra valora el 2022 com a any positiu (amb un creixement del PIB del 5,5%) malgrat la crisi energètica i el fort augment dels preus. Tres pilars fonamenten l’empenta: malgrat la pèrdua real dels salaris hi ha hagut la resiliència del consum de les llars; la important recuperació del turisme estranger; i el creixement fort de les exportacions de béns. La guerra a Ucraïna ha causat tensionament dels preus de l’energia a Europa i, per això, els estats han endegat mesures extraordinàries per contenir l’augment dels costos a les llars i al teixit productiu (subvencions als carburants, disminució temporal en determinats impostos, bonificacions al transport, etc.). La inflació ha comportat en cadena un canvi dràstic de la política monetària per part del Banc Central Europeu que ha fet arribar el tipus d’interès de referència al 3,75% al maig del 2023, després de sis pujades successives.

Els resultats empresarials mostren una recuperació econòmica equilibrada el 2021 després del fort deteriorament de l’activitat el 2020. Les dades preliminars per al 2022 apunten que aquesta recuperació hauria continuat tot i que afectada negativament per les fortes tensions inflacionistes i la guerra entre Rússia i Ucraïna. Però, la integració europea sembla que avança a cops de crisi. Així que la covid-19 ha impulsat l’aprovació dels Next Generation EU, el paquet d’ajuts més ambiciós aprovat per part de la Unió Europea amb l’objectiu de transformar radicalment el teixit productiu.

Tot i que el propòsit principal de la Memòria Econòmica de Catalunya és una mirada al passat més recent, s’atreveix a explicar el quadre macroeconòmic de previsions per al 2023 i 2024. Segons les previsions, l’economia catalana podria assolir un creixement del PIB de l’1,8% el 2023 i del 2,0% el 2024. S’entraria en una fase de menor creixement de l’activitat en comparació amb els dos anys anteriors (6,2% el 2021 i 5,5% el 2022). Tot i que aquesta frenada és en bona part estadística perquè l’acceleració recent és fruit del rebot a l’anterior desacceleració (el 2020 la contracció del PIB va ser de l’11,9%). De cara a l’actual 2023, en l’estudi es preveu un avenç més dinàmic del mercat laboral, recolzat per una evolució més favorable del previst del consum de les llars i la forta afluència de turisme estranger fins a l’estiu. No se sap determinar en quina mesura la pujada de tipus d’interès acabarà afectant les decisions dels agents econòmics. Les noves operacions de finançament per part dels empresaris s’han deteriorat els darrers mesos, així com els crèdits a les famílies per a la concessió de noves hipoteques. De cara al 2024, la Cambra preveu que l’activitat avanci a un ritme similar a l’actual (2,0%), gràcies a una moderació gradual de la inflació. De fet, que aquest escenari es confirmi dependrà de dos factors clau. Primer, que la inflació es moderi, permetent una normalització gradual de la política monetària; i segon, que l’execució dels fons Next Generation EU permeti abonar el creixement de la inversió pública i privada.

Són dades dels economistes de la Cambra. Les dades verificades que es van trobar a faltar, dilluns passat, en el cara a cara Feijóo-Sánchez; i una discussió serena sobre la diferència o no de programes econòmics que propugnen els dos grans partits del règim. I escoltar si és que, un i altre, reconeixen el paper tractor de Catalunya i Euskalerria cap a la reindustrialització i no pas una sistemàtica criminalització per part del PP que les forces d’esquerra independentista condicionessin algunes de les decisions socioeconòmiques del PSOE; i un acomplexament de Sánchez que no es va atrevir a defensar la bondat pel bé comú d’alguns dels acords més progressistes.