La inflació subjacent de la zona euro es manté alta i complica l'escenari al BCE

La inflació de la zona euro va continuar al juliol el seu desigual procés de moderació. L'alça dels preus va reduir el ritme de creixement del 5,5% del juny al 5,3%, i ja s'ha frenat fins a la meitat del màxim del 10,6% que va assolir l'octubre i se situa en el seu nivell més baix des del gener del 2022. Amb tot, la inflació subjacent (la que exclou els més volàtils preus de l'energia, els aliments, l'alcohol i el tabac) es va mantenir en el 5,5% per segon mes consecutiu, per sobre del nivell del maig (5,3%) i just per sota del màxim del març (5,7%), segons ha publicat aquest divendres l'Eurostat. La seva persistència, així, complica l'escenari per al Banc Central Europeu (BCE), que ha deixat obert si el 14 de setembre tornarà a pujar els tipus o els deixarà sense canvis per primera vegada des del juliol passat.

La moderació del ritme de creixement general dels preus es deu fonamentalment a l'abaratiment de l'energia. Després d'encarir-se a un ritme que va arribar a ser superior al 40% en bona part del 2022 per la invasió d'Ucraïna per Rússia, els preus energètics van començar a moderar el ritme de creixement al novembre de l'any passat, i després van començar a baixar. Al juliol, van registrar una caiguda del 6,1%, la tercera consecutiva i la més important fins avui. El seu abaratiment, amb tot, no és suficient per contrarestar la forta alça dels preus dels aliments: els frescos van pujar el 9,2% al juliol, dues dècimes més que el mes precedent, mentre que els processats es van moderar, però en uns nivells més alts, del 14,1% al 12,5%.

Els aliments, alcohol i tabac, així, van aportar 2,2 dels 5,3 punts percentuals de la inflació general de juliol, mentre que l'energia només la va reduir en 0,62 punts per les seves diferents evolucions i pesos en l'índex. Els béns industrials no energètics van contribuir amb 1,26 punts més i mantenen la tendència a la moderació (es van desaccelerar del 5,5% al 5%). El més rellevant, però, és que els preus dels serveis ja han passat a ser el primer aportador a la inflació, per sobre dels aliments, amb 2,47 punts. Els preus d'aquest sector, així, no paren de pujar des de mitjan any passat i al juliol van augmentar el 5,6%, dues dècimes més que al juny i gairebé dos punts més que al juliol de 2022.

Serveis que pugen

Això és el que explica fonamentalment que la inflació subjacent (sense energia i aliments) continuï resistint-se a moderar-se. En el seu recent butlletí econòmic, el BCE apuntava que la causa de l'encariment dels serveis més recent respon a la "robusta despesa en vacances i viatges" de l'estiu, però també advertia que s'està produint un canvi en els elements que provoquen la inflació europea. "Les fonts externes d'inflació estan disminuint. Per contra, les pressions internes sobre els preus, incloses les derivades de l'augment dels salaris i els encara sòlids marges de benefici (empresarial), s'estan convertint en un impulsor de la inflació cada copmés important", va indicar l'autoritat monetària.

La persistència de la inflació subjacent, que implica que les pujades de l'energia del passat s'estan traslladant al conjunt de l'economia, complica el panorama per al BCE. En la seva última reunió del juliol, el seu consell de govern va apujar els tipus fins al 4,25% i va deixar obert què farà a les pròximes trobades. Dependrà de les dades, va apuntar la seva presidenta, Christine Lagarde, qui va subratllar que la institució tindria molt en compte les lectures d'inflació del juliol i l'agost, així com la seva actualització de les previsions d'inflació per als pròxims tres anys.

Al conjunt de la Unió Europea, les taxes més baixes d'inflació al juliol es van registrar a Bèlgica (1,7%), Luxemburg (2%) i Espanya (2,1%), mentre que les més altes van correspondre a Hongria (17,5%), Eslovàquia i Polònia (totes dues amb un 10,3%). El diferencial positiu de la inflació d'Espanya respecte a la mitjana de la zona euro es va reduir de 3,9 a 3,2 punts percentuals.