Nous medicaments: urgent i important

El 1939, 11 anys després del seu descobriment per part d’Alexander Fleming, investigadors de la Universitat d’Oxford van iniciar el procés per convertir aquell producte de laboratori en un fàrmac. L’American Chemical Society (ACS) explica com es va produir el desenvolupament i posterior industrialització d’un invent que tant ha servit per a la humanitat: l’antibiòtic.

Tal com explica l’ACS: «El 12 de febrer de 1941, un policia de 43 anys, Albert Alexander, es va convertir en el primer receptor de la penicil·lina d’Oxford. S’havia rascat un costat de la boca mentre podava roses i havia desenvolupat una infecció potencialment mortal amb enormes abscessos als ulls, la cara i els pulmons. Se li va injectar una dosi de penicil·lina i, al cap d’uns dies, es va recuperar notablement. Lamentablement, es van acabar els subministraments de la droga i va morir uns dies després. No obstant, es van obtenir millors resultats amb altres pacients, i aviat hi va haver plans per fer que la penicil·lina estigués disponible per a les tropes britàniques al camp de batalla».

El món es trobava en plena Segona Guerra Mundial i farmacèutiques angleses i nord-americanes es van llançar també a la investigació. Una de les carreres més apassionants en la història de la investigació. Finalment: «L’1 de març del 1944, Pfizer va obrir la primera planta comercial per a la producció a gran escala de penicil·lina per cultiu submergit a Brooklyn, Nova York.»

El 1998, Pfizer va tornar a acaparar els titulars de la premsa mundial amb la comercialització de Viagra. I 22 anys més tard Pfizer es va convertir de nou en una de les marques més reconegudes a escala mundial gràcies a haver llançat una de les primeres vacunes contra la covid.

El 27 de desembre del 2020 van començar a injectar-se a la Unió Europea aquelles vacunes que van iniciar el principi del final d’un malson. Van ser mesos d’investigació accelerada per part del sector privat, apressat i untat pel sector públic perquè no es demorés ni un segon el procés d’investigació. El 2020 de res van servir ni ningú va esmentar els requisits regulatoris que acompanyen les tres fases prèvies que s’han de superar per poder llançar un medicament. Unes fases que solen durar 10 anys com a mínim.

La urgència i la voluntat política, que s’empara sota els pontificats dels reguladors, serien suficients per resoldre un dels grans interrogants de la investigació mèdica: ¿per què no es poden escurçar més els processos de validació de medicaments que poden ser essencials per curar malalties, començant per molts tipus de càncer? ¿Què ho impedeix? ¿I per què els criteris difereixen depenent del país o la zona geogràfica?

La indignació continguda que mostren a PharmaMar pels obstacles constants i l’eterna burocràcia que impedeixen anar avançant en la investigació i el desenvolupament de nous fàrmacs és comprensible. Aquesta companyia, coneguda antigament com a Zeltia, va trencar de manera heterodoxa el mercat farmacèutic gràcies a la visió del seu fundador: José María Fernández Sousa-Faro.

Constituïda el 1986, la seva tesi era que els microorganismes marítims podien ser un filó per poder avançar en el desenvolupament de nous fàrmacs. Una visió que ha durat fins a l’actualitat. No obstant, les dificultats el 2023 per progressar han anat empitjorant. Començant pel principi de la cadena de valor de PharmaMar: l’expedició submarina. Fa 30 anys hi havia moltes més facilitats per poder extreure microorganismes i invertebrats marins als mars del planeta. Del Carib, on es va descobrir el compost que va facilitar el Yondelis, a Noruega. Les dificultats i els requisits de molts països per poder explorar el mar han augmentat. Avui, PharmaMar manté quatre expedicions en diferents llocs.

El president de PharmaMar continua bussejant. Porta el mar inscrit a l’ADN, i amb aquest, l’empresa que va fundar. Continua sent un actor diferent, original i ambiciós en un sector controlat per grans multinacionals. El sector farmacèutic d’origen espanyol continua en mans d’empreses familiars de mida mitjana que sobreviuen malgrat les complexitats inherents al sector. En moltes ocasions gràcies a un o dos productes supervendes i als genèrics. Juntament amb PharmaMar, Grifols, Esteve, Ferrer, Rovi, Almirall, Kern Pharma, Faes Farma, Uriach, Reig Jofré, Salvat en són algunes. Totes minúscules en comparació amb Pfizer (100.000 milions de dòlars en facturació el 2022), Merck, AbbVie, Jansen i Novartis, cinc de més grans per negoci. La més gran en capitalització borsària és la nord-americana Eli Lilly, amb 583.000 milions, i la segona és la danesa Novo Nordisk, 450.000 milions. Els seus problemes són altres.