El BCE manté els tipus per segona vegada i no dona pistes sobre possibles baixades

El consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit mantenir aquest dijous els tipus d'interès de referència de la zona euro. Com s'esperava, l'autoritat monetària ha optat per no canviar el preu del diner per segona reunió consecutiva, després d'elevar-lo per combatre l'alta inflació a un ritme i escala sense precedents des de la seva creació el 1999: 4,5 punts percentuals en 10 reunions consecutives entre el juliol del 2022 i el setembre d'enguany. El tipus principal seguirà, per tant, en el 4,5% (el nivell més alt des del maig del 2001), mentre que la facilitat de dipòsit (l'interès amb què remunera els diners que guarda als bancs, el més rellevant en l'actual context) es quedarà en el seu màxim històric del 4%.

En el comunicat on ha anunciat la seva decisió, el BCE, això sí, no ha donat pistes sobre si preveu començar a retallar els tipus l'any que ve davant la reducció de la inflació i la forta desacceleració de l'economia. Així, ha insistit en el missatge que va llançar després de les reunions de setembre i octubre: "Sobre la base de la seva avaluació actual, el consell de govern considera que els tipus d'interès oficials del BCE han assolit nivells que, mantinguts durant un període prou llarg, contribuiran de manera substancial al ràpid retorn de la inflació a l'objectiu (2% a mitjà termini). Les decisions futures del consell de govern asseguraran que els tipus d'interès oficials del BCE es fixin en nivells prou restrictius durant el temps que sigui necessari".

A més, el banc central ha anunciat una mesura que suposa un enduriment secundari de la política monetària, i que a més no s'esperava fins al primer trimestre de 2024. Així, el consell de govern ha decidit que a partir del juliol de l'any que ve començarà a deixar de reinvertir els bons de deute que va comprar durant la pandèmia a un ritme mitjà de 7.500 milions d'euros al mes, per a donar fi a aquest programa al tancament de l'any que ve. Això reduirà el seu balanç i endurirà de manera addicional les condicions financeres, en disminuir la demanda d'aquests productes.

El BCE ha justificat les seves decisions amb els arguments que "encara que la inflació ha caigut en els últims mesos, és probable que torni a repuntar temporalment a curt termini" i que "la inflació subjacent (sense els més volàtils preus de l'energia i els aliments) ha continuat moderant-se, però les pressions inflacionistes internes continuen sent intenses, degut principalment al fort creixement dels costos laborals unitaris". El banc estima ara que l'IPC se situarà de mitjana en el 5,4% enguany, 2,7% el que ve, 2,1% el 2025 i 1,9% el 2026, mentre que el subjacent baixarà del 5% d'enguany al 2,7%, 2,3% i 2,1% respectivament. És una mica menys del que va calcular al setembre, però encara implica que l'objectiu del 2% no s'aconseguirà fins a algun moment de 2025. Quant al PIB, creixerà el 0,6% enguany, el 0,8% el pròxim i l'1,5% els dos següents, menys de l'augurat fa tres mesos.

Refredar els ànims

Caldrà veure si la seva presidenta, Christine Lagarde, dona algun senyal addicional al mercat en la roda de premsa en la qual comentarà la decisió d'aquest dijous. De moment, la Reserva Federal va anunciar aquest dimecres que deixa els tipus d'interès als Estats Units en la forquilla entre el 5,25% i el 5,5% (màxims en 22 anys) que es va assolir al juliol, però també va revelar la seva previsió de fer tres retallades l'any que ve, un més dels que anticipava al setembre. La situació de les dues zones econòmiques és, això sí, diferent: el banc central estatunidenc va començar a encarir els diners abans que el BCE i fins a un nivell més alt, si bé la seva inflació és més alta, tant la general (3,1% enfront del 2,4% al novembre) com la que exclou els més volàtils preus d'energia i aliments (4% enfront de 3,6%).

Els alts càrrecs del BCE, en qualsevol cas, fa unes quantes setmanes que tracten de refredar les expectatives del mercat que l'any que ve començarà a baixar els tipus amb rapidesa. L'alemanya Isabel Schnabel, influent membre del seu comitè executiu alineada amb les posicions més ortodoxes (els coneguts com a 'falcons'), va assegurar fa uns dies en una entrevista a 'Reuters' que és "bastant improbable" que la institució torni a apujar el preu del diner, però va advertir als inversors que haurien de ser més prudents. "Els mercats confien que la inflació baixarà ràpidament i, per tant, estan descomptant retallades de tipus primerencs i molt importants l'any vinent. Els bancs centrals són més cautelosos i jo diria que ells (pels inversors) han de ser més cautelosos", va assegurar.

A l'espera

De moment, el mercat no ha fet gaire cas als missatges del BCE. "Les previsions dels inversors sobre la flexibilització de la política monetària en l'eurozona han augmentat significativament en els dos últims mesos, a causa de la feblesa de les dades d'activitat econòmica i a una nova caiguda de les pressions sobre els preus. A finals de novembre, després de la publicació de l'últim informe d'inflació, hi va haver un augment especialment pronunciat de les apostes sobre les retallades de tipus. Així les coses, els mercats anticipen la primera retallada de tipus al març -60% descomptat- i un total de 130 punts bàsics de retallades en 2024", ha resumit Ebury.

Amb tot, no tots els analistes comparteixen la visió majoritària dels inversors. "L'afebliment de les perspectives econòmiques i d'inflació indica que el cicle de pujades de tipus podria haver arribat ja al final a l'eurozona. Hi ha el risc que la inflació acabi tenint un caràcter més persistent del que espera el Banc Central Europeu (BCE), ja que els responsables de la fixació dels salaris tracten de compensar la crisi dels preus de l'energia i la reducció de les rendes reals de l'any passat. Aquest escenari afavoriria que el BCE mantingués l'actual taxa terminal de tipus d'interès el 2024", ha advertit Jeremy Cunningham, de Capital Group.