Electricitat, electrònica i sanitat són les especialitats d’FP que més reclama el Bages

Personal qualificat en electricitat i electrònica, i en sanitat són les dues especialitats de les quals es preveuen més necessitats futures al Bages, segons es desprèn de l’Informe General de Prospectiva 2023-2026 elaborat per la Generalitat. L’estudi pretén planificar els estudis d’FP de manera més eficient i hauria de servir de base per als nous centres integrats especialitzats, com el de l’automoció de Martorell i el ferroviari anunciat a Vilanova i la Geltrú. L’estudi es va donar a conèixer ahir en una reunió al Palau de la Generalitat de la Comissió Rectora del Sistema de Formació i Qualificació Professional presidida pel president del Govern, Pere Aragonès; la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, el d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i la d’Educació, Anna Simó, amb la presència dels agents socials.

La resta de comarques centrals

Segons l’estudi, en el cas de l’Anoia és l’especialitat de sanitat la que es preveu que tingui més demanda en els propers anys, mentre que al Berguedà i al Solsonès són les especialitats agrària i d’hostaleria i turisme. A la Cerdanya és d’aquesta última de la que hi ha plena coincidència entre els ens locals que s’estarà més faltat, mentre que a l’Alt Urgell s’espera que calguin en la mateixa proporció especialistes en edificació i obra civil, electricitat i electrònica, hostaleria i turisme, indústries alimentàries, instal·lació i manteniment i sanitat. Al Moianès, les principals necessitats es preveuen en les branques d’electricitat i electrònica i hostaleria i turisme.

Al conjunt català, el Govern de la Generalitat vol adaptar l’oferta d’FP a les necessitats del mercat i frenar l’augment de vacants, que s’han disparat un 60% des del curs 2019-2029. Així, l’Executiu optarà per una estratègia triple de crear places en formacions que tenen èxit, fomentar cursos que tenen moltes vacants i no incrementar-ne d’altres. En concret, augmentarà les places dels cursos d’informàtica, de química, de sanitat i atenció a les persones i de transport i manteniment de vehicles. A més, fomentarà que els estudiants s’apuntin per aprendre oficis relacionats amb la construcció, la indústria del metall i l’energia verda i el mediambient que, tot i tenir sortida professional, tenen moltes vacants. En canvi, no aposta perquè creixin àmbits com l’esport o l’estilisme.

L’informe presentat ahir busca reordenar el sistema de formació professional i posa l’accent en quins oficis s’han de potenciar. Així doncs, determina que cal fomentar les famílies professionals que tenen un gran nombre de places buides als cursos de formació però que sí que tenen sortida laboral com podrien ser la construcció, la indústria del metall i la mobilitat o l’energia verda i sostenibilitat.

En aquest categoria s’hi inclouen els cursos de comerç on el curs passat hi havia 1.300 vacants, els d’electrònica on havia prop de 1.000 vacants, els d’instal·lació i manteniment amb gairebé 700 places buides i els de fabricació mecànica, amb 600, i els de medi ambient i els d’energia i aigua, amb 200 places buides cadascun.

En total, hi havia 14.700 vacants en el curs 2022-2023, un 61,4% més que el 2019. En comparació amb el curs 2021-2022, l’any passat va registrar un 92,4% més de vacants.

L’informe aposta per no incrementar les places de cursos amb prou empleats qualificats de sectors com l’agrari, imatge i so, arts gràfiques, activitats esportives, tèxtils, artesania, administració i gestió i imatge personal, perruqueria i estilisme. Alguns d’aquests, com els d’administració i d’activitats esportives, figuren entre els que tenen més matriculats, amb 15.000 persones i 8.800, respectivament. El total de matriculats en cursos d’FPel curs 2022-2023 va ser de 142.389, un 28,2% menys que l’any anterior.

Subscriu-te per seguir llegint