El Bages acumula més persones aturades de molt llarga durada que la mitjana del país

El percentatge de demandants d’ocupació de molt llarga durada al Bages sobre el total dels demandants va ser el 2023 (en la mitjana mensual de l’any) del 34%, el que suposa quatre punts i mig percentuals més que la mitjana catalana (29%). La dada es refereix a les persones que tenien una antiguitat en la demanda de dos o més anys a la comarca respecte del total. Aquesta és una de les dades que s’extreu de l’eina digital «Treball per ocupacions», que elabora l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat per ajudar les persones a prendre decisions en el seu futur professional. Segons aquesta eina, la durada mitjana de la demanda dels demandants no ocupats (DONO) va ser al Bages, l’any passat, de 872,6 dies, 130 dies més que la mitjana nacional.

El Berguedà és l’altra comarca de la regió central on el percentatge de demandants de molt llarga durada supera la mitjana catalana, amb el 36,2%. En el cas berguedà, la durada de la demanda puja fins als 964 dies. Al Solsonès, el percentatge també era lleugerament superior a la mitjana catalana, del 29,2%, però la durada de la demanda baixava fins als 685,1 dies, mentre que a l’Anoia el percentatge era del 32% i la durada, de 786,5 dies. En la resta de comarques del territori, les dades són inferior a la mitjana del país: el percentatge de demandants de més de dos anys era del 26,2% al Moianès, i del16,9% a la Cerdanya.

La radiografia del Bages revela que el nombre de contractes indefinits era també inferior respecte de la mitjana nacional (42,3% per 44,6%) i la durada mitjana dels contractes temporals de durada determinada era, de mitjana, superior al Bages: 52,5 dies pels 49,2 de la mitjana del país.

El descens dels demandants no ocupats ha estat inferior a la comarca respecte del total català, en registrar un descens del 3,1% pel 3,9% nacional, mentre que, en canvi, l’índex de rotació laboral (quocient entre el nombre de contractes registrats durant el període i el nombre de persones distintes contractades; valors alts s’associen a una menor qualitat en l’ocupació) va ser inferior a la comarca que al conjunt català: l’1,8 pel 2,1 global.

Les feines més atractives

L’eina «Treball per ocupacions», que s’elabora a partir de les dades del Servei d’Ocupació de Catalunya -SOC- i el registre de contractació laboral, ofereix informació detallada de les aproximadament 500 feines de la classificació nacional d’ocupacions, i les ordena i compara, d’acord amb la seva situació en el mercat de treball català i a cadascuna de les comarques.

Així, l’eina permet comprovar que entre les deu ocupacions més atractives al Bages (les que obtenen un índex més alt creuant dades dels major nombre de contractes de treball signats; la millor qualitat dels contractes, i el nombre de demandants al Servei Públic d’Ocupació) la majoria estan vinculades al sector TIC. Especialistes en bases de dades i xarxes informàtiques; enginyers tècnics; analistes de sistemes; tècnics educadors en educació especial; programadors informàtics; enginyers industrials i de producció; directors de serveis TIC; enregistradors de dades i altres metges especialistes són les deu ocupacions més atractives al Bages, segons l’eina.

En el cas de la primera, l’any passat es van signar 85 contractes, el 0,2% del total de la comarca, el 97,6% dels quals van ser indefinits. La durada mitjana de la feina en el cas dels contractes temporals va ser de 270 dies.

L’ocupació que va tenir més demanda a la comarca l’any passat va ser la de peó d’indústria manufacturera, amb un total de 5.797, el 13% menys que un any abans. Es van signar 5.596 contractes en aquesta categoria, però en aquest cas el percentatge de contractes indefinits sobre el total va ser del 27%, quinze punts per sota del conjunt d’ocupacions a la comarca. La durada mitjana dels contractes temporals va ser de 30,5 dies, mentre que la mitjana mensual del tant per cent de demandants no ocupats de molt llarga durada en el sector va ser del 36,72%, gairebé tres punts per sobre de la mitjana comarcal.

Al Berguedà, les ocupacions més ben posicionades van ser les d’artistres creatius i interpretatius; tècnics d’emergències sanitàries; forners, pastissers i confiters; auxiliars d’infermeria hospitalària; i enginyers tècnics mecànics. A la comarca es van signar un total de 9.269 contractes, el 16% menys que un any abans.

Al Solsonès, les feines més atractives van ser les de peons agrocupecuaris; altres ocupacions elementals; altres treballadors de serveis personals; conductors assalariats de camions; i cuiners assalariats. Al Solsonès, l’índex de rotació era de l’1,5 i es van signar el 17,1% menys de contractes que l’any abans. En total, es van contractar 1.808 persones.

En el cas de l’Anoia, destacaven les feines de tècnics d’instal·lacions de producció d’energia; treballadors de tractament de la fusta; altres operadors d’instal·lacions i màquines fixes; analistes i dissenyadors de programari; i directors de serveis TIC. El nombre de contractes signats a la comarca va ser de 32.798 i les persones contractades van ser 16.250, l’11,9% menys que un any enrere.

A la Cerdanya i les cinc ocupacions més ben posicionades van ser les d’ebenistes i treballadors similars, altres treballadors d’obres estructurals de construcció, peons agropecuaris, altres treballadors de serveis personals, peons agrícoles d’hortes i jardins. Amb un índex de rotació baix, de l’1,4, el nombre de contractes signants va ser de 5.617, el 17% menys que un any abans.

Al Moianès, van destacar les ocupacions de treballadors de conservació de fruites i hortalisses, conductors de camions, mossos d’equipatge, empleats domèstics i tècnics d’educació infantil. A la comarca, el nombre de contractes firmats durant el 2023 va ser el 21,6% inferior al del 2022.

En el cas català, com en el bagenc, el sector TIC ocupava les primeres posicions de les feines més atractives. La d’especialistes en bases de dades era al capdamunt, seguida per les d’enginyer, analistes de sistemes, enginyers electrònics i analistes de gestió i organització.

Subscriu-te per seguir llegint