Anton Costas posa Manresa d’exemple de ciutat que perd «riquesa, prosperitat i horitzó»

«A Catalunya hi ha moltes Manreses, per dir-ho així, que pateixen un gran cop en termes de pèrdua de bones ocupacions industrials i per tant, de riquesa, de prosperitat i una mica d’horitzó», ha dit l’economista Anton Costas, president del Consell Econòmic i Social d’Espanya (CES) i expresident del Cercle d’Economia en una entrevista a On Economia. Com a resposta a una pregunta sobre si Catalunya està perdent influència econòmica a Espanya, Costas posa d’exemple el model de Manresa com a ciutat que està patint especialment l’onada de desindustrialització manufacturera iniciada els anys 80 i 90 del segle passat i les conseqüències de la globalització.

«En aquell moment, sense dir-ho així obertament, vam dir a les persones de les Manreses d’Espanya, una de dues, vagi-se’n altres llocs a buscar bones ocupacions o si vol quedi’s aquí resignadament. Què va succeir?», es pregunta retòricament Costas: «Que dues dècades després aquesta resignació se’n va anar en orris amb el Brexit, que aquesta és la història del centre nord d’Anglaterra, se’n va anar en orris als Estats Units en termes polítics, donant suport a opcions populistes autoritàries amb el triomf de Trump», diu l’economista en una anàlisi de l’entorn global.

Catalunya i el País Basc

Concretament sobre Catalunya, el president del CES afirma que «no va haver-hi una percepció i una reacció adequada com crec que sí que n’hi va haver parcialment al País Basc, una altra regió industrial manufacturera, on, tanmateix, va haver-hi més capacitat d’acord. Això ha portat una mica la sensació que hem perdut no PIB però sí una mica de poder econòmic». Amb tot, l’economista és optimista de cara al futur a Catalunya, ja que assegura que «amb una perspectiva de més llarg termini, crec que a Catalunya en general i a Barcelona en particular, hi ha talent, hi ha energia, hi ha capacitats, en el sentit de bons centres de formació en general, però de tecnològica en particular, que estan permetent a l’economia catalana trobar una via de sortida». 

Subscriu-te per seguir llegint