Un estudi detecta 2.652 locals i naus comercials en actiu a Manresa

Un estudi encarregat per la Cambra de Comerç, amb el suport de l'Ajuntament de Manresa i de la UBIC, ha detectat un total de 2.652 locals i naus comercials en actiu a la capital del Bages. Almenys, aquesta era la fotografia que presentava el sector de la ciutat en el moment de l'elaboració de l'estudi, el juny de l'any passat. El primer "Mapa comercial de Manresa" conclou que la ciutat té una bona salut comercial i ho fa després d'haver classificat i geolocalitzat tots i cadascun dels locals i naus del municipi, incloent els dos mercats municipals i tots els polígons d'activitat econòmica, apunten els autors, la consultora barcelonina Eixos.cat. Aquest treball ha permès identificar les zones amb més concentració comercial, determinar el tipus de comerç que hi ha, veure si es formen clústers d’especialització, que és el que més aprecien els autors del mapa, i també detectar en quines zones el comerç perd pes.

L'estudi detalla que a Manresa hi ha 3.288 locals i naus comercials, dels quals 2.652 estan actius i, d’aquests, 2.410 ho estan amb activitat comercial. El recompte de locals buits és de 626. La densitat comercial de la ciutat és de més de 600 establiments per quilòmetre quadrat. En termes generals, l’ocupació comercial de la ciutat és "bona", diuen els autors de l'estudi, ja que el percentatge de locals ocupats respecte als disponibles supera el 80%. Malgrat això, a la zona sud de Manresa no s’arriba al 70%, el que és indicador de "desertització comercial".

El primer "Mapa comercial de Manresa" ha identificat 13 eixos comercials que compten amb almenys 40 establiments actius. D’aquests, n’hi ha 2 que, per la proporció d’establiments actius en relació a la disponibilitat de locals i per la tipologia de comerç (com més comerços de consum no quotidià més puja l'índex), són considerats de primer ordre: el carrer Àngel Guimerà i el carrer del Born. El Passeig Pere III és a un pas d'entrar en aquesta categoria si és capaç d'atraure algun comerç més de producte de consum no quotidià, ha explicat aquest migdia David Nogué, d'Eixos.cat en la presentació pública de l'estudi, en un acte celebrat a la seu de la Cambra al qual han assistit una trentena de persones. En un estudi elaborat per la mateixa consultora el 2014 sobre els eixos comercials de Catalunyaya, el carrer Nou i el carrer Guimerà apareixien en la posició 17 i 23 respectivament en el top dels 50 eixos comercials més atractius del país. En aquell informe, Manresa apareixia com al ciutat amb un valor més elevat de l'Índex d'Atracció Comercial, que decideix el percentatge d'establiments de consum no quotidià (equipaments per a la persona i la llar i establiments de cultura i lleure)

Nogué ha celebrat la "bona salut" del comerç manresà i ha posat generosament en context la capital del Bages entre Munic (que només té cinc eixos comercials de primer ordre més que Manresa) i París (on només consten tres mercats municipals més que la capital del Bages).

D'altra banda, la ciutat té una presència de cadenes comercials que no arriba al 6% del total d'establiments. Dit d'una altra manera, el 94% dels locals comercials de la ciutat són independents de les grans marques. Als eixos principals, diu l'estudi, la presència de marques és del 7%. A Barcelona, compara l'estudi, la presència de grans cadenes és a l'entorn del 10% a les àrees més centrals. Amb tot, diu l'estudi, el comerç de les capitals catalanes és predominantment independent, a l'entorn del 90%.

Subscriu-te per seguir llegint