Totes les famílies fa dies que estem pendents de la tornada a l'escola, obriran?, com?, en quin horari?, amb quina organització? N'hi ha que pateixen per si es garanteixen les normes de seguretat sanitària i del risc d'infeccions, d'altres per com afrontaran els diferents nivells curriculars després de tants mesos sense escola. Hi ha famílies enfadades per les decisions que ha pres l'escola dels seus fills per atendre aquesta situació excepcional. Nosaltres reivindiquem que ens tornin les escoles per als nostres fills i filles. Volem que les escoles siguin espais educatius i relacionals segurs físicament i psicològicament per als nostres infants. Som els adults, pares, mares i mestres, els qui haurem de tenir tots els debats que s'hagin derivat d'aquesta situació que no agrada a ningú. Però n'hem de deixar fora els infants, hem de protegir la infància d'aquests debats, que sovint ens enfronten i ens angoixen. Hem de saber trobar els punts d'acord que segur que tenim almenys respecte al fet que volem el millor per als nostres fills i filles. Reivindiquem una escola que posi al davant l'educació i que la resta de debats no ens facin perdre el focus del que realment importa a l'escola, i sobretot que protegim els nostres fills i filles de l'angoixa que puguem sentir els seus adults de referència perquè a ells i elles no els aporta res, i no saben què fer-ne, de la nostra angoixa.

No ens deixem dividir per qui en últim terme té la responsabilitat d'aportar els recursos suficients per garantir el dret a una escola de qualitat. Vigilem que no estiguem enfrontant-nos i creant bàndols, mentre que tots aconseguiríem molt més per a les causes particulars si ens associéssim i busquéssim que es complissin les promeses que fa dies que sentim i que no es materialitzen.

Els infants són els últims a recuperar la seva normalitat, la majoria hem anat retornant a la feina, encara que sigui semipresencialment, hem sortit a sopar i hem fet una escapadeta ni que sigui a la comarca del costat, però ells i elles... fa mesos que no tenen una rutina, ni l'estabilitat que sempre han conegut, anar a l'escola de dilluns a divendres, aprendre, estar amb els amics, gaudir d'altres adults de referència a part dels familiars. Els que haurien de ser els primers acaben sent els últims de nou...

Tot i els neguits que tinguem, siguem capaços de protegir-los, no malparlem de l'escola davant seu, transmetem-los confiança en la tornada. Tinguem en compte que hi ha infants petits que faran nous períodes d'adaptació encara que tinguin 3, 4 o 6 anys, que cadascú ha viscut aquest període d'una manera diferent. Molts infants quan van poder sortir al carrer no volien fer-ho, tenien por. Ens podem trobar que els nostres fills i filles es moren de ganes d'anar a l'escola o que no hi volen anar, que tenen por, que no saben gestionar les emocions que els genera la incertesa, el neguit de no saber què es trobaran, potser els han canviat de classe i no van amb els seus amics i amigues. No minimitzem els seus sentiments, avalem-los, que siguin petits no treu valor al que senten, que s'adaptin més ràpid que alguns adults no serveixi d'excusa per obviar el que senten i expressen o callen. Acompanyem-los, posem el focus on importa, en ells i elles i la seva seguretat emocional de saber que els acollirà una escola que els espera amb els braços ben oberts per acollir-los. Preparem-nos nosaltres per al retorn a l'escola, per poder acompanyar els infants a recuperar un espai que els pertoca com a ciutadans de ple dret, l'escola és seva i nosaltres hem de garantir-los que hi trobaran un espai segur, contribuïm a la seva seguretat en el sentit més ampli de la paraula. Molt bon inici de curs a totes, famílies i mestres!