L’altre dia va arribar el meu fill contentíssim a casa perquè li havien reconegut l’esforç que havia fet aprenent anglès. Ell m’explicava que es pensava que el reconeixement el donarien a altres nens que sabien més anglès que ell. Va arribar a casa i es va a posar llegir un llibre en anglès. El nostre món està tan orientat a obtenir resultats, a valorar el que s’obté al final, que no donem importància al camí que cal fer per arribar-hi. Massa sovint traslladem les regles de joc dels adults als infants, els fem mirar pel prisma de la productivitat i del món laboral sense adonar-nos que ells necessiten uns altres paràmetres. Perquè, justament, seran aquests els que els donaran les eines per sortir-se’n quan arribin a l’etapa laboral.

La gran majoria de persones necessitem treballar, esforçar-nos per aconseguir els resultats que volem. Si només posem el focus en el resultat, com aprendran els més petits que cal fer per arribar-hi? Els infants necessiten aprendre mètodes per aprendre, necessiten aprendre de quina manera aprenen, el meta aprenentatge, que els servirà per aplicar les mateixes estratègies que han seguit per aprendre quelcom avui, en un futur. Els infants necessiten sentir que hi ha coses que només aprendran a fer si les repeteixen diverses vegades, i que això pot ser tediós, i que cal també entrenar la ment, la nostra motivació, per continuar tocant la mateixa ratlla de la partitura 25 vegades seguides. Perquè, fins que els dits i la ment no automatitzin la partitura, no podrem fer música i gaudir-la.

Els infants necessiten aprendre a fer processos d’accions encadenades, per exemple mentre cuinem un pastís, quins passos cal fer, per què és important l’ordre en què posem els ingredients, per què cal controlar els pesos i els temps. Els infants han d’aprendre a tenir visió a llarg termini, tot i que el seu present és el que té més pes, a mesura que es van fent grans ja saben anticipar, preveure resultats, i són conscients que les seves accions del present condicionaran accions i reaccions futures. Però això també hauria de ser en les eines que creiem indispensables per al seu futur. Lligat estretament amb la visió a llarg termini, tenim la planificació inversa o la capacitat per saber que si volem tenir feta una tasca per a una data determinada, haurem de fer-ne unes de prèvies sense les quals no arribarem a fer aquella que seria la finalitat. Això ho podem descobrir preparant unes vacances o preparant un treball per a l’escola. Per això és tan important no centrar-nos només a donar continguts i a valorar-ne els resultats de l’adquisició, sinó a donar-los les eines per garantir que disposen de les estratègies per obtenir els resultats en un futur. Per tant, no deixem que les normes del joc dels adults envaeixin el món dels infants, minimitzant la importància d’aquestes eines.

El nivell d’anglès d’un nen de 6 anys no té cap importància avui, el que realment és important és que aprengui què li cal fer per anar adquirint nou vocabulari , pronunciació i la significativitat d’aquest aprenentatge. El resultat arribarà sol si ens centrem a donar-li aquestes eines més que no pas a mesurar quantes paraules sap ell en comparació amb un nivell preestablert igual per a tots, que no té en compte els coneixements previs. Quants de nosaltres ho hauríem tingut més fàcil avui si ens haguessin ensenyat de petits a planificar?