PODCAST | Quan podem deixar els nens sols a casa?

Com podem saber que el nostre fill o filla està preparat per quedar-se sol a casa? No es tracta d’esperar un senyal «màgic» que ens indiqui que ja ha arribat el moment i que ens aporti tranquil·litat, hi hem de fer alguna cosa. 

Tots els processos maduratius dels nostres infants són progressius, no podem esperar que un dia de cop i volta faci o deixi de fer una cosa, sinó que haurem de valorar petits passos com a part del procés. També hem de tenir en compte que no es tracta d’un assoliment inamovible, hi pot haver passos endavant i enrere, i aquest fet no desmenteix el procés que hagin fet. 

Què podem fer per acompanyar el procés dels nostres infants perquè puguin quedar-se sols a casa? Amb seguretat i confiança per part d’ells i també nostra, és clar.

Hi ha aspectes que encara que ens sembli que no estan relacionats, ho estan, l’autonomia i la responsabilitat, i la seguretat en si mateixa, s’adquireixen des del néixer i nosaltres des de casa podem posar-hi entrebancs o, al contrari, fomentar-ho.

Començarem des de ben petits, els infants des dels 2 anys poden tenir alguna responsabilitat a casa, regar un planta, parar taula, plegar el tovalló i desar-lo al calaix.. Si acostumem a donar responsabilitats als nostres infants i que aquestes augmentin de dificultat a mesura que també el nostre infant creix, l’estarem preparant perquè pugui ser independent i quedar-se sol a casa més aviat que si no ho fem. 

Deixar que prenguin decisions i s’equivoquin. Si volem que els nostres infants aprenguin a prendre decisions, què fer si quan estàs sola et passa....?, ho han d’haver practicat abans. Si evitem que els nostres fills i filles s’equivoquin, prenent sempre les decisions per ells o elles, no seran capaços de fer-ho quan nosaltres vulguem que ho facin. Preparar-se la cartera de l’escola, recordar agafar l’esmorzar, agafar la motxilla d’entrenament, i si veiem que se l’estan deixant, no avisar-los. Se la deixaran un dia, però només si viuen la conseqüència aprendran a ser responsables.

Podem anticipar coses que es podrien trobar quedant-se sols fent un «simulacre», què passaria si piquen a la porta i et diuen que...? Què faries si se n’anés la llum? Si et fessis mal, què faries? Tot el que hagi d’improvisar és millor fer-ho en una situació de no tensió que no pas si està nerviós, per tant si coneixes el teu fill o filla i saps que potser es bloquejarà, assaja-ho i que ho tingui pensat i, si cal, escrit en un full de consells per a emergències, on evidentment hi anotarem telèfons perquè hi pugui trucar. 

Anem provant de deixar-los sols i augmentem el temps cada vegada que ho fem, primer es pot baixar a comprar durant 15 minuts. Fins que es puguin quedar sols un vespre que sortim a sopar, potser haurem d’haver-ho fet deu vegades abans, i tant ells com nosaltres anar agafant confiança i seguretat en aquesta petita, gran passa cap a la seva autonomia.