Manresa respon, el Nou Congost s’omple i Catalunya llueix galons

Més festa que reivindicació, aparença de partit normal de pretemporada, la calor que calia esperar a finals de juliol a Manresa i més concretament a la caldera d’un Nou Congost pràcticament ple, una lentitud exasperant en els accessos i un Catalunya-Argentina intens i emocionant per rubricar la vetllada del centenari del bàsquet català. No hi va poder ser Salva Maldonado, positiu de covid, a la banqueta, ni tampoc un Ricky Rubio a qui la NBA va negar la participació activa en el partit, però l’estrella del Cavaliers va ser a la graderia juntament amb altres grans figures com Marc Gasol, Tomàs Jofresa i el santpedorenc Rafa Martínez.

«Quan sigui vell, li explicaré als meus néts que un dia vaig ser seleccionador català», va afirmar Pedro Martínez després de la derrota per 88-94 contra una Argentina que porta dies preparant el preolímpic. Amb una plantilla formada per jugadors compromesos però en plenes vacances, Catalunya va plantar cara i Manresa no va fallar. Moltes samarretes del Baxi, però també del Joventut, el Barça, el Girona, el Lleida, el Femení Sant Adrià, ... Tothom qui es va sentir interpel·lat per la crida de la selecció hi va ser per no perdre’s un partit que va generar una gran expectació entre els espectadors però també en una tribuna de premsa plena com poques vegades ho ha estat abans.

Quedava una hora per començar i l’exterior del Nou Congost oferia una imatge de dia gran. Unes cues enormes auguraven unes graderieres plenes, però quan van sonar Els Segadors -amb l’alcalde Marc Aloy i la consellera de la Presidència Laura Vilagrà presidint la llotja- encara hi havia una multitud d’espectadors esperant a fora, fins que algú va donar l’ordre de deixar entrar i, de cop i volta, els passadissos del pavelló es van omplir sobtadament de gent apressada per trobar la seva cadira. 

Potser a to amb els temps que corren, el primer càntic a favor de la independència de Catalunya es va fer esperar fins a l’inici del segon quart. Amb molts nens i nenes a la graderia, la trobada tenia un aire familiar poc propens als excessos verbals i el primer crit amb una voluntat reivindicativa va ser un tímid «boti, boti, espanyol el qui no boti».

Més entusiasme va despertar entre els joves la possibilitat de fer-se una selfie amb Ricky Rubio, la figura del qual destacava vestit amb un jersei blanc a la part alta de la tribuna. D’un començament sense gaire voluptuositat decibèlica es passava a l’escenografia pròpia d’un partit oficial cada cop que Catalunya s’apropava en el marcador. «El Nou Congost ple motiva molt els jugadors», va reconèixer Pau Ribas en la compareixença posterior davant la premsa.

L’equip va tibar de la grada i la seriositat amb que els seleccionats catalans es van agafar el partit es va notar en la passió de la banqueta, en algunes protestes als àrbitres, en la lluita per la pilota. Catalunya feia divuit anys que no jugava un partit amistós i només els anys 2008, 09 i 10 va disputar la Copa de les Nacions. Massa temps per un esport que té a Catalunya un dels nuclis durs a escala continental. Manresa va donar la talla: ara només falta que no passin divuit anys més.

Subscriu-te per seguir llegint