El CF Igualada queda orfe del lideratge de la capitana Elena Alert

Diumenge, el CF Igualada va commemorar el 25è aniversari de la constitució del primer equip de futbol femení de la capital de l’Anoia i va retre un emotiu homenatge a les pioneres del CE Igualada Futbol Femení. De ben segur, la jornada també va ser molt emocionant per a Elena Alert Zenón, la capitana eterna i líder indiscutible de la defensa del primer equip femení del CF Igualada durant els últims tres lustres.

El baluard defensiu del conjunt anoienc, de 30 anys, va prendre la decisió de retirar-se la primavera passada. «No, no m’he cansat del futbol. De cap manera! La meva vinculació amb l’equip i el club es manté i, fins i tot, sóc l’entrenadora d’una formació alevina. Senzillament, per la meva manera de ser, de comprometre’m, després de tants anys, tenia la necessitat de compartir una part del temps que fins ara dedicava al futbol amb la meva família i amics», detalla la central igualadina. Orfes del lideratge de la sempiterna capitana blava, les jugadores del primer equip femení mantenen les excel·lents prestacions que van oferir el darrer curs esportiu, quan van segellar l’ascens a la Tercera Federació.

Dels rècords al testimoniatge

Elena Alert va penjar les botes ostentant dues marques difícilment igualables. La central ha defensat la samarreta del primer equip femení del CF Igualada en 533 partits. Si hi afegim els duels en els quals va prendre part com a futbolista dels equips formatius de l’entitat, Elena Alert ha competit en 646 enfrontaments coma jugadora blava. D’altra banda, la igualadina ha viscut en primera persona l’evolució del futbol femení a la capital de l’Anoia i el seu testimoniatge permet constatar les dificultats que han hagut de superar les futbolistes anoienques fins a assolir la quasi plena equiparació amb els jugadors de sexe masculí.

Res no feia preveure que Elena Alert esdevindria futbolista. Del seu entorn familiar, només l’avi matern, Miquel Zenón, anava a veure els partits del CF Igualada. El parc del Xipreret va acollir les primeres rematades d’una nena a qui «des del moment en què va començar a caminar, li agradava xutar tot el que trobava».

Quan tot just tenia set o vuit anys, una tarda, després de sortir de l’escola, Elena Alert va informar la mare «que havia de pagar la quota d’una activitat extraescolar de futbol sala» desenvolupada pels Maristes a la qual s’havia inscrit. La tardor del 2002, la progenitora d’Elena Alert va transmetre amb entusiasme una bona nova a la seva filla. Maria Carles, una de les pioneres del futbol femení a la capital de l’Anoia, configurava un grup de nenes a les quals volia transmetre els seus coneixements futbolístics. La primera reacció de la igualadina va ser inesperada. «No volia jugar amb nenes. Ni parlar-ne! Aleshores, en el meu imaginari, les nenes de la meva edat no practicaven el futbol. Jo sempre havia hagut de jugar amb nens!». La mare va aconseguir el compromís de la seva filla de provar un mes aquella nova experiència, però «el primer entrenament va ser definitiu. De seguida, em vaig adonar que havia trobat el meu lloc en el món de l’esport».

Elena Alert va completar sis cursos esportius als incipients equips formatius blaus (període 2002-08), una època en la qual «ens entrenàvem i jugàvem en camps de sauló i ens pelàvem els genolls en totes les sessions preparatòries». Aleshores, l’anoienca, «potser pel meu instint protector», ja exercia de defensa.

La temporada 2005-06, la formació configurada per les pioneres del futbol femení igualadí va perdre la plaça a la Primera Divisió Nacional i, el següent exercici, l’equip va jugar a Primera Catalana amb una plantilla gens competitiva que va perdre tots els partits de lliga menys l’últim. Aquella situació va facilitar el debut d’Elena Alert amb el primer equip blau quan encara era infantil. «Va ser contra el CE Europa, al camp de l’Àliga», rememora la central.

El següent curs esportiu (temporada 2007-08) va ser l’únic de les darreres cinc dècades en què la ciutat d’Igualada no va tenir primer equip femení de futbol. El tècnic Santi Ramos va configurar un Juvenil/Cadet amb només 16 jugadores «en el qual no confiaven els gestors del CF Igualada. Les futbolistes vam afrontar la competició amb la pressió afegida de tenir consciència que protagonitzar un exercici deficient equivaldria a posar el punt final a la secció de futbol femení».

Sens dubte, aquella va ser una temporada transcendent. Malgrat tot, aquell grup de jugadores va deixar palès el seu caràcter i qualitat. «El primer partit ens vam enfrontar al CE Sabadell. Vam golejar les vallesanes per sis a zero», relata Elena Alert. Les blaves es van proclamar subcampiones tant de la lliga com de la Copa Catalunya. Amb aquest aval, el curs esportiu 2008-09 les igualadines van recuperar el primer equip i es van proclamar campiones del seu grup de Segona Catalana i, en conseqüència, van pujar a Primera. Així, es va iniciar una reeixida etapa que va culminar amb l’ascens de la formació anoienca a Primera Divisió Nacional, el setembre del 2013. Elena Alert, l’actual portera de la SD Éibar Noèlia García, Jèssica Pablos i Maria Sayavera van liderar aquella destre generació de futbolistes.

La tornada de la nau capitana del futbol femení de la capital de l’Anoia a les competicions d’àmbit estatal no va modificar, inicialment, la realitat quotidiana de les blaves. «Tot i ser membres del primer equip femení, les jugadores havíem de pagar al club la preceptiva quota mensual. A més, les futbolistes organitzàvem un munt d’activitats per tal de recaptar fons per afrontar la contractació dels autobusos que ens permetien anar a jugar a Osca o Saragossa, així com per pagar la gasolina a les jugadores de fora d’Igualada que, malgrat aquestes precàries condicions, acceptaven incorporar-se a l’equip. L’entitat assumia les despeses d’arbitratge». L’arribada a la presidència de Francesc Jorba, el maig del 2014, va marcar un punt d’inflexió i Arnau Estruch i Josep M. Segura van posar els fonaments de l’actual estructura d’equips formatius femenins del CF Igualada.