CE Manresa, qui s'atura va cap enrere

La frase que encapçala aquest text és d'algú amb molt pes en el renaixement del Centre d'Esports Manresa dels últims anys. El calderí Gerard Puigoriol, Putxi, va ser capità de l'equip fins a l'estiu i ara és adjunt a la direcció esportiva. Quan va acabar la temporada passada, va deixar anar aquesta sentència: "Qui s'atura, va cap enrere", una declaració de prinicipis del que cal fer per mantenir el nivell al club.

El directiu Francesc Sòria la recorda l'endemà de l'èxit de l'eliminatòria de Copa contra l'Oviedo. Els 3.177 espectadors que van ser al Nou Estadi, rècord de la instal·lació en un partit oficial, ho demostren. Explica que "penso molt en la frase del Putxi, perquè és certa. Avui estem cansats de tota la preparació d'aquests dies, però al mateix temps molt contents del resultat. Només rebem felicitacions per l'organització, que va ser molt complexa, i el més important, pel rendiment dels jugadors i l'equip tècnic damunt del camp".

Sòria revela que "a principi de setmana ja teníem la impressió que vindria molta gent, però pensàvem que serien 2.400 o 2.500. Depeníem molt de què passés amb els integrants del futbol base. Al final va venir tothom i van arrossegar els pares, que tenien decompte per a les entrades". Davant d'aquesta possibilitat, des de l'inici de la setmana "es va organitzar el dispositiu de seguretat necessari perquè tot anés bé. I pensa que és farragós, amb plans d'evacuació i tot plegat. Agraïm molt l'ajut dels Mossos d'Esquadra, tant aquest dia com davant del Sant Andreu, dissabte passat".

L'avantatge de ser petits

El directiu manresà també treu a la llum un secret. "Segurament, el fet de tenir un camp com el que tenim ha ajudat a fer el rècord. Que no hi hagi seients a tota la grada va provocar que en un espai on seuria una persona, n'hi poguessin seure dues, ben juntes. Voldríem tenir un camp en millors condicions, i estem en negociacions amb l'Ajuntament per aconseguir-lo, però en això possiblement va jugar a favor nostre".

I és que convé recordar que, a final de temporada, la junta liderada per Ruth Guerrero es va queixar de les condicions del Nou Estadi i dels horaris per entrenar-hi. "Estem parlant perquè tot vagi millor en el futur. Volem que Manresa abraci el futbol, no només l'Ajuntament, sinó tota la ciutat". De fet, els diferents clubs que hi ha als barris demostren l'interès. En les últimes dècades, però, faltava caliu al fred Congost per al Centre d'Esports. "Va ser bo escoltar dimecres els socis grans que recordaven l'ambient del vell camp del Pujolet i que el que vam viure els ho recordava".

En aquest sentit, aquesta pertinença a un club modest i la forma de treballar actual no volen que es perdi. "Nosaltres estarem aquí fins on haguem d'estar, però aquesta manera de fer, amb les lògiques variacions i idees de cada persona, ens agradaria que continués. El gust per ser detallistes i també créixer en persones a la directiva. De vegades, les coses es desencallen perquè algun de nosaltres té contactes amb estaments que provoquen que tot sigui més fàcil. Com més gent de diferents perfils hi hagi, més assequible serà tot, sempre recordant que el futbol és molt car i que cal batallar molt per continuar a un nivell alt". I que tampoc no sigui un desastre si es baixa a Tercera RFEF "si els ciments són sòlids".

Impacte per al futur

Tornant a l'eliminatòria de Copa, Sòria explica que "l'impacte de ser-hi aquesta temporada ha estat de 20.000 euros, que ja estaven pressupostats. És el mateix que l'any passat contra el Pontevedra. Cal tenir en compte que rebem uns diners de les televisions, ni que el partit no fos retransmès en directe, i també que hi ha aspectes en els quals això influeix. Per posar un exemple, si he de negociar pel bar, no és igual que vingui poca gent que no pas que puguis garantir que hi haurà puntes d'assistència altes".

Ser a la Copa ha anat bé "i si no ens hi classifiquéssim per a la propera edició [cal quedar dels cinc primers de Segona RFEF sense comptar filials] ens plantejaríem disputar la Copa Federació, un camí més llarg i farragós per accedir-hi". Ara, però, toca tornar al dia a dia. Diumenge es visita l'Andratx, un rival que sí que va passar ronda en deixar fora el Tarazona de Primera RFEF. Convé no aturar-se per no anar enrere.

Subscriu-te per seguir llegint