El Barça l'espifia i es jugarà la classificació als vuitens de final contra el Porto a Montjuïc

El FC Barcelona ha perdut contra el Xakhtar per 1 a 0 i ha desaprofitat l'oportunitat de classificar-se pels vuitens de final de la Lliga de Campions i esvair els fantansmes de les espifiades de les dues anteriors temporades. Amb un empat en tenia prou, però mai ha fet la sensació que el podria trobar. Ni una sola ocasió de perill que se li pugui anotar. La derrota, que fica el Xakhtar en la lluita per la classifiació del grup, fa que els blaugrana s'hagin de jugar el pas a la fase eliminatòria contra el Porto a l'Estadi de Montjuïc el dia 28 de novembre.

Xavi volia que la classificació per als vuitens de final fos "un punt d'inflexió" en la trajectòria de l'equip a la temporada com la victòria contra el Reial Madrid a la Supercopa ho va ser a la Lliga. També va dir que "l'objectiu és jugar bé i guanyar". A Hamburg, ni una cosa ni l'altra. La classificació encara no la té i la millora del joc continua molt lluny. Tots els dubtes que va deixar l'equip a Anoeta s'han repetit i agreujat al camp de l'exili del Xakhtar perquè el potencial dels ucraïnesos, que per jugar el partit han de fer uns esforços admirables, no té res a veure amb el dels bascos.

I això que els blaugrana ha semblat que sortien més desperts. Anaven a la pressió amb un convenciment que no es veia des de fa força partits. Recuperacions ràpides i joc situat prop de la porteria de Riznik. Però, ha durat tot just un quart d'hora, si fa no fa. N'hi ha hagut prou amb un parell de contracops amb pilotes llargues a l'esquena de Cancelo i una aturada de mèrit de Ter Stegen a un xut de prop, perquè tornés el Barça tenallat i poruc. L'ambient fred, com el d'un partit amistós en camp neutral, ajudava a fer que el partit anés caient a plom. S'entrava en una fase d'equilibri en un no res. Una constant pèrdua de la pilota, un desordre de por i una falta de desequilibri individual i col·lectiu decebedor. El Xakhtar superava amb poques passades la pressió blaugrana, però mostrava la mateixa impotència ofensiva. Ni el camp, en un mal estat evident per les contínues relliscades d'uns i altres, servia d'excusa.

Fins que al minut 40, un rondo dels ucraïnesos, de més d'un minut i 27 pasades sense que els blaugrana poguessin fer altra cosa que mirar-s'ho, ha acabat amb un canvi d'esquerra a dreta i una centrada del lateral que sense oposició ha centrat perquè Sikan rematés còmodament de cap, lluny de l'abast de Ter Stegen.

Xavi havia tocat l'onze inicial una altra vegada. Cancelo ha tornat al lateral dret, amb llibertat per moure's per dins quan Raphinha s'estava obert a la dreta i amb Marcos Alonso per ocupar tota la banda esquerra. També retorn de Romeu al pivot en un partit que se li suposava propici, però que no ho ha estat. De Ferran a l'esquerra i una altra titularitat per a un Lewandowski que continua molt lluny de la seva millor versió. Un altre partit sense ni una sola rematada a porteria. No només ell. En tota la primera part, tot el bagatge ofensiu han estat dos xuts alts, que no han estat ni ocasions de gol. En acabar, el balanç a penes havia millorat amb un xut fluix de Gavi a les mans del porter.

no ha canviat res a l'inici de la segona part. Joc instal·lat al camp del Xakhtar,combinacionss de cantó a cantó sense trobar espais interiors i algun xut un altre cop alt, un altre cop desviat, de Ferran i Raphinha. I una altra vegada Ter Stegen amb un parell d'intervencions per mantenir el resultat. Només els cinc jugadors que de cop han sortit a escalfar feien pensar que alguna cosa podia canviar.

Al minut 58, no cinc, però sí quatre relleus de cop per buscar un punt d'inflexió en el partit, ja que el de la temporada haurà d'esperar força més. Balde, Pedri, Joao Félix i Lamine per Marcos Alonso, Romeu, Ferran i Raphinha.

El Barça entrava en una situació d'emergència, potser conscient de la pífia que suposava no tancar una classificació tan vital en una oportunitat tan favorable. Els jugadors ucraïnesos aprofitaven qualsevol ocasió per perdre un temps que l'àrbitre ha compensat amb 7 minuts d'afegit, que tampoc no han servit per res.

El Barça ha aixafat el Xakhtar a la seva àrea la mitja hora final i ha semblat que l'empat podia arribar, com va arribar dissabte a Anoeta. Però, era més pel cansament ucraïnès que no pas per la velocitat blaugrana. Pedri hi ha posat una mica d'ordre, però encara és lluny de poder canviar la dinàmica i fer que passin coses importants en un equip perdut i sense idees col·lectives ni inspiració individual. Jugadors com Lamine han perdut l'encert i la fluïdesa que en feien demanar la titularitat i força comparacions inoportunes. Per acabar-ho d'espatllar, Araujo va acabar el partit lesionat i demanant el canvi, com si no s'hagués assabentat que Xavi ja els havia esgotat. Potser perquè ni les substitucions havien aconseguit canviar quasi res.