El popular fotògraf de moda Héctor Bernabeu, desaparegut a Tarragona des de febrer

Carolina Herrera, Purificación García, Massimo Dutti, Mango… són incomptables les firmes que han apostat per les seves fotos, també les models que han posat davant la seva càmera. Les passarel·les, projectes i botigues en línia que s'han rendit al seu objectiu. Té 40 anys, i el seu nom és més que conegut en els circuits de la moda: es diu Héctor Bernabeu i, des de fa dos mesos i mig, està desaparegut.

"Sense notícies, sense moviments bancaris, amb el telèfon apagat, sense resposta... Des del 3 de febrer no sabem res d'ell, lamenta el seu germà, Jorge. La recerca policial es va esgotar 24 hores després d'interposar la denúncia. "Marxa voluntària", van apuntar.

"El món de la moda és un món molt perillós, gent que toca molts diners, gent que viu el món de la nit, i si no tens força de voluntat... i l'Héctor força de voluntat no en té cap, és fàcil caure en les drogues", lamenta el seu germà, també fotògraf. L'Héctor hi va caure. Va tocar fons. I lluitava contra això.

"Quan parles d'addicció, de drogues i de centres de desintoxicació, la policia sembla que guarda la desaparició en un calaix". En Jorge va investigar la desaparició del seu germà pel seu compte. En aquests tres mesos ha trobat deutes, amenaces, males companyies i cossos sense identificar, dos, a València.

"Va començar fa alguns anys, però diguem que a l'abril de l'any passat va ser quan va caure del tot en les drogues", retrocedeix el seu germà, "va començar a entrar en el que és dolent del món de la nit". Durant anys, el nom d'Héctor Bernabeu, fotògraf valencià, ha protagonitzat exposicions, shootings i editorials de moda. Galícia, Barcelona... va anar mudant-se segons els seus projectes; en Jorge també va deixar València, es va instal·lar a Torrevella.

"L'estiu passat (2022), quan el vaig veure molt malament, me'l vaig endur a casa meva. Li vaig aconseguir feina, no pas de fotografia, i va ser un desastre... A final d'estiu li vaig dir: Héctor, així no es pot seguir. Llavors ell, voluntàriament, va acceptar anar a un centre de desintoxicació a Tarragona".

Es va instal·lar allà a finals d'agost. "Parlàvem cada dues setmanes, era el permès. Estava net, content, i ja havia trobat treball. Ho vam parlar en la nostra última conversa. Aniria a Madrid quan acabés el tractament".

El fotògraf va desaparèixer del centre en el qual portava sis mesos intern. "L'última vegada que jo vaig parlar amb ell és el 3 de febrer. El vaig tornar a trucar quan em tocava, el 17, i em van dir que no hi era, que havia marxat de manera voluntària. Per política de protecció de dades no podien facilitar-me el dia". No van tornar a saber d'ell. Es va apagar el seu telèfon.

21 anys de presó per assassinat

Sense dades. Sense punt de partida ni data d'inici, "vaig començar a moure'm per aconseguir contactes amb gent de Tarragona", explica el seu germà. "Vaig trobar a una persona que havia estat intern amb ell. És quan descobreixo que, pel que sembla, l'Héctor no va sortir sol. Em van enviar unes fotografies, en teoria d'ell amb una altra persona. Em van dir que en aquell moment estaven agafant un tren amb destí a Barcelona".

En Jorge es va introduir en els suburbis de la droga i el tripijoc. Allà va aconseguir el nom i el telèfon de l'home que anava amb l'Héctor. "Vaig intentar trucar moltes vegades". Sense resposta. "Fent preguntes, parlant amb addictes de Tarragona, m'informen que l'home amb el qual s'ha anat el meu germà acaba de sortir de la presó després de complir 21 anys per haver matat a la seva dona i el seu cosí". En Jorge va acudir a la caserna. La Guàrdia Civil de Torrevieja va tenir més sort: "van trucar al telèfon que els vaig donar i a ells sí que els va contestar. Va dir que coneixia al meu germà, que estava a Barcelona menjant a 'Taula Amiga', un menjador social".

La recerca va durar 24 hores. "Vaig posar la denúncia a la tarda; a dos quarts de cinc de la matinada, el mateix dia, em truquen de Mossos d'Esquadra. Com vaig dir que havia desaparegut a Tarragona, la Guàrdia Civil els hi va derivar el cas". Els mossos li van indicar que anirien al menjador social. A les sis de la matinada em tornen a trucar. També a les nou. Em diuen: "Hem estat allà i diuen que no saben res del teu germà, tanquem la recerca". Fins avui.

El telèfon d'Héctor mai va tornar a encendre's. Es va imposar el silenci, fins que uns desconeguts van irrompre a Torrevella. "Un mes després de desaparèixer, al març, van aparèixer tres persones a la meva casa amenaçant-me: deien que el meu germà tenia un deute. Parlaven de diners que en teoria els havia robat. Repetien que s'havia ficat en problemes, van dir alguna cosa d'un tema de cuinat de drogues, que no sé a què es referien".

Una pista dubtosa: dos cadàvers

Després de l'amenaça, de nou el silenci, que es va trencar dies abans de Setmana Santa. "Diverses persones d'aquí, drogodependents, em van dir que havien vist a l'Héctor per la zona. En Jorge va tornar als suburbis, aquesta vegada de Torrevieja. L'Héctor no hi era.

Va compartir la seva foto a les xarxes socials. Va difondre l'alerta: Héctor Bernabeu, 1,80 metres d'altura, complexió normal. Diversos tatuatges. La seva família el busca. "No va haver-hi pistes més enllà del que em van dir els drogodependents de Torrevieja".

Dies més tard, la premsa va parlar de dos cossos apareguts en diferents abocadors de la zona. "Un en un poble de València, Algimia, i una altra en l'abocador de Xixona, al qual correspon Torrevieja. Curiosament, la notícia de l'aparició de l'abocador de Xixona és del diumenge de Rams, 2 d'abril. I al meu germà una setmana abans, segons alguns yonkis del poble, l'havien vist per Torrevieja".

En Jorge va acudir a la Guàrdia Civil: "els comentes el tema i el dubte, i es riuen de tu", denúncia. "Teniu una persona a Xixona, que l'heu enviat a l'anatòmic forense i que no sabeu qui és. Teniu una persona a Algimia, que tampoc sabeu qui és…".

ADN

"Si fos ell ho sabries, em diuen. Quan vaig parlar amb ells, en posar la denúncia per desaparició, els vaig dir: Pot estar detingut? Pot estar a la presó? I em van dir no, que l'Héctor encara avui no té antecedents. A mi no m'han recollit res, no m'han pres mostres d'ADN. Em va dir un dia la Guàrdia Civil per veure si tenia fotos dels tatuatges. Els vaig dir que no tenia fotos. No van tornar a trucar-me".

Enmig de tot, en Jorge, devastat, encara hauria de viure el pitjor, "el 8 de març va morir la nostra mare". L'Héctor ja estava desaparegut. Va fer córrer la informació en els suburbis on va trobar les poques respostes que va trobar del seu germà. "Vaig arribar a parlar amb dos dels yonkis de Tarragona i els vaig dir: bé, aquí té uns diners per cobrar, els de l'herència, per veure si d'aquesta forma el feien aparèixer, però ni amb aquestes".

Bloquejat, moral i físicament, no descansa. "Estic fent front a la seva desaparició, a la defunció de la meva mare...". en Jorge no es deté, però la motxilla pesa. Héctor Bernabeu, amant del surf, fotògraf d'excepció. A través del seu objectiu ha complert més d'un somni. La lluita d'en Jorge no cessa, fins a saber què va passar o si algú li va fer alguna cosa al seu germà petit.