El jutge imputa Alba Vergés pel retard en la vacunació contra la covid-19 als policies

El jutjat d’instrucció número 17 de Barcelona dona 20 dies a la diputada igualadina d’ERC al Parlament i exconsellera de Salut Alba Vergés perquè digui si vol declarar voluntàriament com a investigada pel retard en la vacunació de policies nacionals i guàrdies civils contra la covid. Segons el magistrat, Vergés va participar en la decisió de frenar la vacunació dels policies espanyols. No obstant, com que és aforada, Vergés té el dret de no declarar al jutjat ordinari sinó davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). En canvi, ha arxivat el cas contra la secretària de Salut Pública i aleshores subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, i l’exdirectora d’Organitzacions i Professionals del CatSalut, Sara Manjón.

La causa està oberta pels delictes de prevaricació i contra els drets dels treballadors. La investigació contra Vergés, demanada per la fiscalia i els sindicats policials, arriba després d’uns whatsapps aportats per la defensa de Cabezas i l’exconseller Josep Maria Argimon. Segons aquests missatges, una membre del gabinet de la consellera va dir a l’aleshores subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas: “La consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional”; “Carmen, parlat amb HC i SC, no veuen ni GC ni PN totes les edats, veuen per franja de 60 a 65” i “Altre cop la consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional, no podem argumentar-ho, ho hauríem de parar”.

Justament per aquests missatges, la fiscalia va demanar al jutjat que presenti una exposició raonada al TSJC perquè investigui a Vergés. El març del 2022 el TSJC ja va rebutjar investigar l'exconsellera en no apreciar indicis de delicte però va ordenar a la justícia ordinària identificar els responsables de la vacunació. De moment el jutjat investiga l’exconseller i aleshores secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, així com l’exsecretari general de Salut, Marc Ramentol, l’exdirector del CatSalut, Adrià Comella, i l’exdirector de Serveis del Departament de Salut, Xavier Rodríguez. Cabezas i Manjón queden de moment exculpades perquè el magistrat no veu prou indicis de la seva participació en la decisió, que es considera “col·legiada” entre els màxims responsables del Departament.

En la seva interlocutòria, el magistrat diu que la decisió del Departament de Salut de frenar la vacunació de policies nacionals i guàrdies civils el març del 2021 va ser “arbitrària, il·legal, injusta i clarament discriminatòria” i presa pels alts càrrecs de la Conselleria. La decisió va posar “en greu risc la salut i la vida” de milers de funcionaris policials.

A més, tot i que durant una setmana es va paralitzar la vacunació amb AstraZeneca als majors de 60 anys, el magistrat assegura que la decisió de vacunar els grups prioritaris depenia del Ministeri de Sanitat i no pas de la Generalitat.

En la seva declaració judicial, Marc Ramentol, va atribuir aquesta aturada a una decisió col·legiada, però ara Cabezas i Argimon s’han defensat atribuint la decisió directament a l’entorn més proper a la consellera i han demanat l’arxivament de la causa per a ells.

De fet, a banda dels whatsapps citats, també aporten un que Cabezas va enviar el 23 de març a la cap de gabinet de Vergés: “Jo crec que tenim que fer-los a tots, perquè si no hi haurà un problema de desigualtat amb altres CCAA i amb altres cossos de seguretat i tindrem que anar més vegades als centres a vacunar-los”.

Argimon i Cabezas van aportar un altre correu electrònic enviat a Vergés, inclòs a la causa quan ja estava al TSJC, on una responsable de la Delegació del govern espanyol a Catalunya, demana perquè el 24 de març de 2021 s'ha aturat la vacunació als policies espanyols destinats a Catalunya. Ni la reclamació ni la resposta són compartides amb Cabezas i Argimon.

La defensa d'Argimon especifica que no va participar a les reunions dels dies 22 i 24 de març del Consell de Direcció de Salut, que era l'òrgan per decidir sobre l'administració de vacunes seguint l'estratègia acordada al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut. Precisament, Argimon presenta missatges de la llavors consellera en què assegurava que durant la reunió del Consell Interterritorial "tots volen acabar amb els grups essencials" en referència a la represa de la vacunació amb Astrazeneca a partir del grup d'edat de 55 a 65. Argimon li va respondre: “Nosaltres compaginarem, ho hem fet sempre”. El mateix li va dir Argimon a Ramentol.

A l'escrit al jutjat tant Argimon com Cabezas asseguren que eren partidaris de compaginar la vacunació per criteri d'edat i col·lectius essencials, entre els quals hi havia els cossos de seguretat, tant Mossos d'Esquadra com policies locals així com agents de Guàrdia Civil i Policia destinats a Catalunya, juntament amb altres col·lectius com a sanitaris, bombers i serveis de protecció civil.

El 23 de març Cabezas va rebre un missatge d'una membre del gabinet de Vergés dient-li: “De moment hem decidit no continuar vacunant els essencials". I afegia: “En relació a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional crec que hem d'anar amb criteri d'edat”. Cabezas va respondre-li: “Crec que hem de fer-los tots ja que si no hi haurà un problema de desigualtat amb altres comunitats autònomes i amb els altres cossos de seguretat i haurem d'anar més vegades als centres a vacunar-los".

Aquell mateix dia, la responsable del gabinet va assegurar a Cabezas que havia parlat amb Vergés i amb Ramentol i que ells "no veuen Guàrdia Civil i Policia Nacional totes les edats, veuen per franja de 60 a 65". L'endemà, el 24 de març, la mateixa assessora del gabinet de Vergés va insistir a Cabezas: "La consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional. No podem argumentar-ho, ho hem de parar", i va ser llavors quan Cabezas va demanar instruccions per escrit de Ramentol.

D’altra banda, el magistrat dona dos dies a les parts perquè demanin la possible pròrroga de la instrucció.