El parricida de Sueca: "Sí, vaig permetre que el meu fill agafés la trucada de la seva mare i que escoltés com el matava"

José Antonio A. C., el veí de Sueca que el 3 d'abril del 2022 va matar de 24 ganivetades el seu fill Jordi, d'11 anys acabats de fer, a casa seva, va admetre ahir el crim, però ho va fer de mala gana i, una vegada més, va intentar culpar-lo la seva exdona, perquè "em va deixar sol" o el propi nen perquè "em va dir que jo no era el seu pare". Des d'ahir, el parricida de Sueca s'asseu a la banqueta dels acusats per ser jutjat per un jurat popular format per sis dones i dos homes (dos són suplents) que hauran de decidir, ja no si va matar o no el nen, crim que reconeix, sinó si quan ho va fer patia algun tipus de malaltia mental o estava sota la influència de l'alcohol, del qual, diu, és dependent.

El judici contra José Antonio A. C. va començar ahir a la Ciutat de la Justícia de València i s'allargarà fins aquest divendres, si es compleix el calendari fixat per la magistrada ponent –la mateixa que va presidir el jurat del cas Marta Calvo–, després que l'acusat trenqués a l'últim moment l'acord d'acceptar una conformitat. Això passava a les portes del Nadal, i va obligar a ajornar el judici fins després de les vacances nadalenques.

«Va matar el seu fill per pura maldat. És una persona dolenta. Els forenses els diran que no patia trastorns»

Lletrat de la Generalitat Valenciana (acusació popular)

"La seva vida està acabada"

El testimoni de l'acusat va centrar bona part d'aquesta primera sessió. Abans, el lletrat de l'administració de Justícia (LAJ) havia llegit als jurats els escrits de qualificació provisional de totes les parts, començant pel de la Fiscalia, que demana per a José Antonio A. C. presó permanent revisable per l'assassinat i set anys més més de presó per maltractament habitual (físic i psíquic), amenaces i trencament de l'allunyament a què va ser condemnat per un d'aquests episodis de maltractament.

Tot seguit, la fiscal va explicar als membres del jurat per què sol·licita aquestes penes i per què és un crim masclista, mentre que l'advocada de l'acusació particular en nom de la mare es va centrar a detallar les duríssimes seqüeles que l'assassinat del nen va deixar en ella. "La seva vida està acabada", va sentenciar.

"Prestin atenció als forenses"

L'advocat de la Generalitat Valenciana, personada en aquesta causa com a acció popular, com passa sempre que hi ha un crim masclista, va tancar la ronda. El lletrat va explicar al tribunal popular per què aquest és un clar exemple d'assassinat de gènere en la seva modalitat vicària: “Va matar el seu fill no perquè li importés gaire o deixés d'importar-lo, sinó per fer-li el màxim mal a la mare. Pareu molta atenció als informes mèdics forenses, perquè la defensa buscarà convèncer-los que tenia una anomalia psíquica per l'alcohol, però era plenament conscient del que feia. No és boig, sabia perfectament el que feia. És maldat. És una persona dolenta".

La defensa va intentar aferrar-se a aquesta suposada alteració psíquica i a l'alcoholisme, i va demanar als jurats que no es fixessin només en el blanc o el negre, "sinó en els grisos". I va arribar el torn de l'acusat. Va decidir contestar el seu advocat i també el de la Generalitat, tots dos homes, i no fer-ho a les preguntes de la fiscal i de l'advocada de l'acusació particular, les dues dones.

"En Jordi va pagar els plats trencats"

Les respostes al lletrat de la Generalitat el van deixar en evidència. I va ser un llarg i difícil interrogatori perquè José Antonio A. C. es va limitar pràcticament a respondre amb 'sí' i 'no', però no va poder amagar, tot i que va intentar negar-ho, com la pèrdua de poder sobre la seva exdona, Dolores, va engendrar el crim del seu fill. «En Jordi va pagar els plats trencats», va admetre haver dit als forenses. També que “si ella hagués tornat amb mi, no l'hauria matat”.

"El nen va cridar, va fer un xiscle cridant 'mamáaaaaa' i la trucada es va tallar». Va ser l'últim que va sentir la mare"

Advocat de l'acusació popular

De la boca de l'acusat va sortir que la relació s'havia deteriorat "quan ella va dir que se n'havia desenamorat i que volia separar-se". En les dues ocasions en què Dolores va intentar trencar amb aquesta relació, descrita pel seu germà com d'“aïllament social i familiar i assetjament i control constants”, el 14 de febrer i el 13 de març de 2021, José Antonio A. C. va respondre agafant-la del coll i estampant-la contra la paret o contra el llit. I col·locant-li un ganivet al coll.

Ho va admetre l'agost d'aquell any 2021, després de ser finalment detingut i jutjat pels maltractaments, fet que el va afavorir amb una condemna petita (42 dies de treballs per a la comunitat i 16 mesos d'allunyament), però ahir, al judici pel parricidi, ho va negar, fet que va portar el lletrat de la Generalitat a demanar que es facilités als jurats la declaració feta davant el jutge de Sueca durant la instrucció de l'assassinat perquè veiessin que ahir l'home no estava dient la veritat.

Hi va haver diversos moments reveladors, com quan, a la pregunta de si havia acceptat la separació, va respondre: "No, perquè em va deixar tot sol". Un altre cop, l'intent de culpar-la a ella.

"Em va dir que no era el seu pare"

I va arribar el dia de l'assassinat, el 3 d'abril del 2022. Jordi havia complert els 11 anys dos dies abans, l'1. Va insistir una vegada i una altra a la seva ja exdona en aquell moment que li portés el nen a casa seva (d'on Dolores había fugit un any abans, després de l'episodi del ganivet i l'intent d'escanyament, i s'havia refugiat a casa dels seus pares, a Cullera).

A preguntes de l'acció popular, l'acusat va admetre que Dolores complia religiosament i cada diumenge li portava el nen. I també a preguntes d'aquest advocat va admetre que només arribar el nen va haver-hi una discussió amb ell. "No volia ser a casa. No hi estava a gust". A preguntes de la magistrada, l'acusat va acabar dient que en realitat havia discutit amb el nen “perquè em va dir que jo no era el seu pare”. El menor, en cas que realment hagués dirigit aquesta frase al seu progenitor, tenia 11 anys acabats de fer. El seu pare, 47.

El lletrat va anar preguntant pel moment de l'assassinat. José Antonio A. C. no es va immutar. Tampoc durant la resta de la sessió, ni tan sols quan s'havia llegit, a l'inici de la sessió, la llista i ubicació de totes i cadascuna de les 24 ganivetades (gairebé totes frontals) que li va etzibar per segar la vida del seu únic fill Jordi.

Amb un "sí" o un "no", va admetre que el Jordi era el que més estimava la Dolores –va arribar a dir, en un lapse, que era ell mateix qui més s'estimava ella, però de seguida es va autocorregir– i també la successió de detalls del crim . Així, després del "vam discutir perquè em va dir que jo no era el seu pare", va continuar reconeixent amb monosíl·labs que li va agafar del coll i li va clavar el ganivet. "Diverses vegades. No en sé quantes. Sí, la mare va trucar quan l'estava apunyalant i sí, recordo que va agafar la trucada. Sí, li vaig permetre agafar la trucada i que escoltés com l'estava matant".

"El nen va cridar, va fer un xiscle dient mare i després la trucada es va tallar. Vostè va permetre que el nen l'agafés i que ella l'escoltés?", va interrogar, finalment, l'advocat públic. "Sí, ho vaig permetre". "I va continuar apunyalant el nen?". "No ho recordo". Els forenses, que declararan dijous, van comptabilitzar 24 ganivetades, 17 frontals.