03 de novembre de 2009
03.11.2009

El satèl·lit SMOS, la nova pupil·la galàctica per entendre millor el nostre planeta

Les imatges captades per aquest enginy han d'ajudar a predir l'evolució del canvi climàtic

03.11.2009 | 01:00
El satèl·lit abans del llançament

A 760 quilòmetres de la superfície terrestre orbita des d'ahir el satèl·lit francoespanyol SMOS, la nova pupil·la galàctica de l'Agència Espacial Europea (ESA) per entendre millor les transformacions del Planeta Blau.
L'SMOS, segon satèl·lit del programa de sis missions d'observació de la Terra de l'ESA, s'encarregarà d'estudiar la salinitat dels oceans i la humitat del sòl terrestre, paràmetres que serviran per ajudar els científics a predir l'evolució del canvi climàtic. Amb aquest projecte múltiple, l'agència pretén aprofundir en el coneixement del sistema de la Terra i la forma en la qual l'activitat humana afecta en els processos naturals del planeta.
Les dades relatives a la salinitat de la superfície marina que aporti el Soil Moisture and Ocean Salinity (SMOS) facilitaran la comprensió dels corrents oceànics, mentre que la informació sobre la humitat del sòl afavorirà una millor pronòstic dels esdeveniments meteorològics. En els seus cinc anys de vida útil, les imatges que generi l'SMOS -que es processaran en el centre espacial de Villafranca (Madrid) beneficiaran, entre d'altres, meteoròlegs, mariners, agricultors, pescadors i agències de gestió hidràulica. "L'oceà guarda i transporta, pels corrents submarins, enormes quantitats de calor" que la variació de la salinitat és capaç de desregular, de manera que fa créixer el canvi climàtic, explica Pierre-Yves Li Traon, de l'institut francès dedicat a investigar els mars.
Respecte al segon dels objec-tius de l'SMOS, convé remarcar que "la disponibilitat d'aigua serà un component més important en els canvis en els ecosistemes que la variació de la temperatura", assenyala Yann Kerr, un dels responsables francesos de la missió. Analitzar la quantitat d'aigua de la superfície ajudarà diferents països a gestionar els seus recursos aqüífers i a predir el risc d'incendis, les variacions del clima i la possibilitat de plagues agrícoles, segons han indicat els responsables del projecte. A pesar que la missió de l'SMOS ha requerit una inversió d'uns 300 milions d'euros, es tracta d'una de les més barates del programa d'exploració de la Terra de l'ESA, agència que té un pressupost quinquennal de 10.000 milions d'euros. L'ESA ha dividit les seves missions d'exploració de la Terra en dues categories: Nucli (GOCE, ADM-Aeolus y EarthCARE) i Oportunitat (on hi ha l'SMOS, CryoSat2 i Swarm).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook