Després de Letizia, la primogènita dels reis es resigna a la provisionalitat del matrimoni. Tenint en compte l'efecte placebo que provoquen les princeses, en les properes setmanes sorgiran els divorcis de ciutadans que presumiran eternament d'haver anunciar la separació en les mateixes dates que la infanta Helena.

Els membres de la família reial no se separen, sinó que protagonitzen ruptures temporals de la convivència. Tampoc no experimenten ruptures definitives de la convivència, els seus matrimonis s'anul·len per allò de caòtic que tenen. Després de passar per les mans de Benet XVI, la unió de la primogènita regia quedarà més blanca que l'Estatut de Catalunya després de la planxada que anuncia el Constitucional. Tenint en compte la passió per les fórmules morboses del tribunal de la Rota, ens llepem els dits en imaginar els arguments psicosexuals que quedaran desgranats per demostrar eclesiàsticament que els senyors de Marichalar mai no van estar casats.

L'anul·lació és inqüestionable, perquè ningú no voldrà ser casat per Gallardón si pot rebre la bronca nupcial de Rouco Varela.

Mentre es fan els tràmits de l'anul·lació, Helena, si ens ho permet la seva familiaritat, pot afiliar-se a la branca de l'Església anglicana que permet més varietat d'opcions conjugals. En contra d'allò anunciat, ara comença l'autèntica ruptura temporal. La interinitat es pot explicar perquè l'estat natural dels divorciats és la reincidència:

-Casada o soltera?

-Estic entre matrimoni.

Tot i la transcendència global del segon divorci a la família reial, el que no han de fer és explicar-ho a Obama com un afer internacional. És un drama local, perquè també té la seva gestació a Mallorca. Concretament, al xalet de Calamajor, on es reunien els llavors parella i avui esposos, per fer el festeig en un habitatge que estava tancat amb pany i forrellat, i envoltat per un exèrcit d'escortes. Un matrimoni no resisteix aquesta pressió, tot i que no podem evitar la frustració dels que creuen que els únics Reis són els pares.