Investigadors del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) han trobat un gen que vincula cèl·lules mare, envelliment i càncer, tres grans elements que estan molt relacionats entre si, encara que no se sap encara com.
El treball s'ha publicat en la revista Cell Reports, segons ha informat en una nota de premsa el CNIO, que ha subratllat que aquest estudi aporta una peça més en el trencaclosques format per l'envelliment les cèl·lules mare i el càncer.
Un organisme sa -assenyala la nota- ho està gràcies a un bon sistema de manteniment: el funcionament normal dels òrgans i l'exposició ambiental generen danys en els teixits que necessiten ser reparats contínuament.
Aquest procés no s'entén bé, però sí se sap que les cèl·lules mare presents en els òrgans ju-guen un paper clau, i també que quan la reparació falla l'organisme envelleix abans, i aquí rau la transcendència del descobriment, ja que es tracta d'un dels gens que formen part de l'equip de manteniment dels teixits.
El gen investigat és el Sox4, que s'expressa durant el desenvolupament embrionari i que contribueix, per exemple, al desenvolupament del pàncrees, dels ossos i del cor. En l'organisme adult també està actiu, però de forma molt limitada, i s'expressa sobretot en compartiments que contenen cèl·lules mare.
El Sox4 es converteix en un oncogèn quan no funciona bé, segons la mateixa nota, que ha incidit que en pràcticament tots els càncers humans hi ha massa Sox4, la qual cosa es tradueix en una proliferació cel·lular i menys apoptosi -la mort cel·lular programada, un mecanisme que protegeix contra el càncer.
Aquestes dades apunten que es tracta d'un gen "poderós" amb conseqüències molt importants quan no està ben regulat, segons han comprovat els investigadors del CNIO, la línia del qual de treball va consistir a generar una línia de ratolins que expressessin aquest gen, però menys del normal.
Aquests animals sobreviuen i són fèrtils, però tenen diverses peculiaritats: són més petits del normal, envelleixen abans i no tenen càncer, però sí que desenvolupen altres malalties relacionades amb l'envelliment.
Per exemple, els ratolins deficients de Sox4 tenen poca regeneració òssia i molta osteoporosi, un clar indici que aquest gen és important en el manteniment del teixit ossi.
Els autors van voler investigar què fa aquest gen en les cèl·lules mare del fol·licle capil·lar, responsables de la regeneració de l'epidermis; i en aquests ratolins no funciona el mecanisme de reparació de la pell, que envelleix de forma prematura, i tampoc tenen càncer de pell.
Però, segons el CNIO, el trencaclosques no està encara complet, i falta aclarir per exemple per què aquests animals tenen menys càncer, i una "possible explicació" és que la menor regeneració del teixit a causa de la poca activació de les cèl·lules mare en absència de Sox4 sigui un mecanisme inhibidor del càncer.
Segons María Blasco, directora del CNIO i coautora de l'estudi, "això explicaria que l'origen del càncer està associat a errors en la regeneració, i si hi ha menys regeneració cel·lular també hi ha menys càncer".
"El costat negatiu és que com que hi ha menys reposició de les cèl·lules també hi ha més envelliment. És un equilibri complex, que només entendrem amb més investigació", segons reflexiona María Blasco.
El treball s'ha dut a terme amb finançament procedent del ministeri d'Economia i Competitivitat, la Unió Europea, la Comunitat de Madrid, i les fundacions Axa i Botín.
