Científics de l'Institut d'Investigació Biomèdica (IRB) de Barcelona han descobert que el fetge i el cervell es comuniquen per regular la gana, ja que la sensació de gana es relaciona amb la quantitat de glucosa emmagatzemada al fetge. "Cal buscar tractaments per augmentar la glucosa al fetge pel seu efecte positiu en diabetis i obesitat", ha declarat el director de l'IRB i líder de la investigació, Joan Guinovart. La investigació, publicada a la revista Diabetes, parteix de la base que el fetge emmagatzema la glucosa sobrant, el sucre, en forma de glicogen -cadenes de glucosa- que després allibera segons les necessitats energètiques del cos. Els pacients diabètics no acumulen bé la glucosa al fetge, que és un dels motius -no l'únic- pel qual tenen hiperglucèmia, és a dir, que tenen massa sucre a la sang.
En un experiment amb ratolins, la investigació ha revelat que quan el fetge té reserves altes de glucosa evita que els animals s'engreixin, encara que se'ls ofereixi una dieta molt apetitosa, perquè se senten saciats.
Segons Guinovart, és la primera vegada que els científics han observat la connexió entre el fetge i la gana, per això considera que augmentar la producció de glicogen hepàtic seria un tractament eficaç per millorar en la diabetis i en l'obesitat.
