Què rutlla diferent al cervell dels delinqüents i dels jutges

Vint magistrats, vint condemnats per delictes penals amb trastorn antisocial de personalitat, vint expresidiaris sense alteracions psíquiques i vint subjectes totalment aliens resoldran disjuntives morals mentre s'analitza la seva activitat cerebral al Centre de Tecnologia Biomèdica de la Universitat Politècnica de Madrid.

El propòsit és determinar com es comporta la ment a l'hora d'avaluar problemes morals importants, com els actes propis que condicionen de forma determinant la vida d'altres.

L'estudi el dirigeixen els doctors Camilo José Cela Conde i Enric Munar Roca en el marc del projecte d'investigació "Crim, judici i moral: un model d'interpretació de la dinàmica de les xarxes cerebrals en judicis morals realitzats per jutges i delinqüents", que finança el ministeri d'Economia i Competitivitat.

"Des de la consideració que la facultat moral és innata i exclusiva dels éssers humans i s'ha d'incloure entre els trets que condicionen la condició humana, l'objectiu dels investigadors és aclarir l'estructura d'aquesta facultat moral", indica la universitat.

Els investigadors consideren que la comparació de la dinàmica de les xarxes cerebrals de delinqüents i els professionals encarregats d'aplicar la llei, en la mà dels quals hi ha privar de llibertat, contribuirà a entendre la capacitat humana d'avaluació moral.

La participació dels jutges i els delinqüents (que han d'haver complert la seva condemna o estar en tercer grau) s'ha pactat mitjançant sengles convenis amb el Consell General del Poder Judicial i el ministeri de Justícia.

Les dades que s'obtinguin de les electroencefalografies dels vuitanta subjectes de l'estudi seran analitzades a l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos de la UIB.

L'estudi està en fase inicial i es prolongarà durant dos anys.