Eduardo Anitua, fundador i director científic de BTI, empresa especialitzada en implantologia i en teràpies regeneratives, creu que d'aquí a dues dècades serà possible regenerar òrgans i fins i tot crear-los en laboratori de manera completa per a posteriors trasplantaments i noves aplicacions que avui semblen inabastables.

En una entrevista amb l'agència Efe, aquest doctor en Medicina i Cirurgia, que juntament amb el traumatòleg Mikel Sánchez té entre els seus pacients a personalitats com el rei Joan Carles i l'esportista Rafa Nadal, assegura que els tractaments que empra per regenerar teixits podrien ser incorporats demà mateix a la sanitat pública perquè "no són cars".

Anitua va fundar el 1999 a Vitòria el Biotechnology Institute (BTI), i el que va començar com una aposta personal per la investigació, s'ha convertit avui en "un referent científic internacional en l'aplicació de teràpies regeneratives". Fruit d'aquest treball, Anitua i el seu equip de 50 investigadors han desenvolupat una tècnica anomenada Endoret, que es basa en estimular la capacitat de l'organisme per autoregenerar i que consisteix a aplicar plasma ric en factors de creixement obtingut a partir de la sang del propi pacient que rebrà el trasplantament.

Anitua assegura que fa "tot el que està al seu abast" perquè aquestes tècniques arribin a la població de forma general i afirma que "li fa mal" que no s'estiguin usant de manera estesa en la sanitat pública per motius que, denuncia, no tenen a veure ni amb la ciència ni amb la medicina.

Recorda que tractar una artrosi amb plasma no només és eficaç sinó que comportaria un estalvi per a les administracions públiques ja que retarda uns anys l'avanç de la malaltia i la necessitat de col·locar una pròtesi. A més, redueix els ingressos hospitalaris, així com la necessitat d'antiinflamatoris i analgèsics. No obstant això, considera que "d'aquí a uns anys tots els quiròfans faran servir plasma ric en factors de creixement" i serà "una tècnica rutinària" per la seva versatilitat en les diferents operacions i per la seva capacitat per regenerar teixits.

Aquest investigador alabès no amaga que li dol que "a Espanya no hi hagi cultura ni tradició biomèdica" i troba també a faltar més sensibilitat per part de les administracions públiques cap a projectes "pioners" que es desenvolupen en aquest camp.

Segons la seva opinió, "Espanya i la medicina pública d'aquest país podrien ser un referent al món" en teràpia regenerativa.