La popular pluja d'estrelles de les Perseides arribarà aquest any el seu màxim en la nit del 12 al 13 d'agost, quan la Lluna, en fase minvant, no serà un obstacle per a la seva observació i es podrà veure una mitjana de 100 a 120 meteors per hora, segons l'Institut d'Astrofísica de Canàries.

Segons el centre científic, aquest any el màxim de la famosa pluja d'estels es produirà el 13 d'agost a partir de dos quarts de quatre de la matinada. Per als qui vulguin gaudir de la pluja s'aconsella l'observació a simple vista, sense telescopi ni ulleres de cap tipus.

Qualsevol punt d'observació (platja, terrassa, camp) és bo sempre que ofereixi cel clar cap al nord i cap a l'est i no tingui llums brillants a prop.

Els anomenats estels fugaços són en realitat petites partícules de diferents mides, algunes més que grans de sorra, que van deixant els cometes al llarg de les seves òrbites. Quan un cometa s'acosta a les regions interiors del sistema solar, el seu nucli, format per gel i roques, se sublima a causa de l'acció de la radiació solar i genera les característiques cues de pols i gas. El corrent de partícules resultant es dispersa per l'òrbita del cometa, òrbita que és travessada cada any per la Terra en el seu recorregut al voltant del Sol.

Durant aquesta trobada, les partícules de pols es desintegren en entrar a gran velocitat a l'atmosfera terrestre, i creen els coneguts traços lluminosos que reben el nom científic de meteors.

El nom de Perseides, encara que a aquí també se les coneix com Llàgrimes de Sant Llorenç per la festivitat del sant, es deu que la zona del cel d'on semblen sortir els meteors per un efecte de perspectiva (radiant), es troba en la constel·lació de Perseu. La seva popularitat es deu en part a la seva activitat, de les més intenses, i en part al fet que es produeix a l'agost, mes d'estiu en què, lluny de les llums de les ciutats, es pot gaudir més del cel nocturn per les càlides temperatures.

Les Perseides tenen el seu origen en els petits fragments -meteoroides- despresos del cometa periòdic 109P/Swift-Tuttle, que fa una volta al voltant del Sol cada 130 anys.

Les Perseides han estat observades durant segles però van ser reconegudes oficialment a mitjan segle XIX i és una de les pluges més ben estudiades.

Els meteoroides de les Perseides colpegen la nostra atmosfera a 59 quilòmetres per segon -molt més ràpides que les Gemínides, que ho fan a 35- pel que resulten meteors ràpids i brillants. No obstant això, són petits, ja que els que causen les Perseides de brillantors intermèdies tenen pocs mil·límetres de diàmetre i els que provoquen els bòlids (meteors molt brillants) només centímetres d'amplada.