Un equip d'astrònoms ha confirmat que l'univers mor lentament després d'estudiar més de 200.000 galàxies i comprovar que l'energia produïda avui en una secció de l'univers és només la meitat de la de fa 2.000 milions de anys, un descens que es registra a totes les longituds d'ona.
El fet que l'univers s'estigui apagant lentament es coneix des de final dels 90, però el nou treball mostra que està passant en totes les longituds d'ona, des de l'ultraviolat a l'infraroig, i suposa l'avaluació més completa de l'emissió d'energia del univers proper.
L'estudi es va basar en molts dels telescopis més potents del món, i en observacions de suport realitzades amb dos telescopis espacials en òrbita. Les dades del sondeig inclouen les mesures de l'emissió d'energia de cada galàxia en 21 longituds d'ona, i s'espera que ajudin els científics a comprendre millor com es formen i evolucionen els diferents tipus de galàxies.
"Mentre que la majoria de l'energia que es troba dispersa al voltant de l'univers va sorgir després del Big Bang, l'energia addicional és generada de manera constant per les estrelles a través de la fusió d'elements com hidrogen i heli junts", va afirmar Simon Driver, cap del grup.
Aquesta nova energia, va afegir, o bé és absorbida per la pols que viatja per la galàxia amfitriona, o bé escapa cap a l'espai intergalàctic i viatja "fins que xoca amb alguna cosa, com una altra estrella, un planeta o, molt ocasionalment, un mirall de telescopi". L'estudi proposa modelar i crear un mapa de tota l'energia generada dins d'un gran volum d'espai tant ara com en diferents moments en el passat.
"D'ara endavant, l'univers anirà decaient, envellint lentament. Bàsicament, l'univers s'ha assegut al sofà, s'ha tapat amb una manta i està a punt de fer una becaina que serà una migdiada eterna", conclou l'astrònom.
L'objectiu de l'equip d'investigadors és ampliar el seu treball per obtenir un mapa de la producció d'energia al llarg de tota la història de l'univers. Per a això utilitzarà noves instal·lacions, com el radiotelescopi més gran del món, l'Square Kilometre Array, que es construirà a Austràlia i Sud-àfrica durant la pròxima dècada.
