La futbolista Kheira Hamraoui, víctima d'una pallissa el novembre del 2021 suposadament orquestrada per la llavors la seva companya del PSG Aminata Diallo per rivalitat esportiva, va dir confiar en la justícia perquè es netegi el seu honor. Hamraoui –actualment apartada del PSG i la selecció– ha escrit una llarga carta publicada a les xarxes socials per expressar-se després que Diallo –sense club des del juny– passés la seva primera nit a la presó, incriminada pels càrrecs de «violència agreujada» i «associació de malfactors».
Acusen la jugadora d'haver contractat un grup de quatre homes –també inculpats– per apallissar Hamraoui, a qui van causar lesions a les cames, i aconseguir així «poder ocupar el seu lloc» en els pròxims partits. Les dues lluitaven tant al PSG com a la selecció de França per un lloc a l'onze com a migcampistes. L'exmigcampista del Barcelona al·ludeix al que considera un «linxament mediàtic» pel qual va passar de víctima a culpable. En un primer moment, a mitjan novembre del 2021, Diallo va ser sospitosa i la van arribar a interrogar durant 40 hores, però va sortir lliure sense càrrecs.
La carta de Hamraoui
«Després de molts mesos de patiment, he decidit trencar el silenci. Mai oblidaré la tarda del 4 de novembre del 2021. Em turmenta nit i dia. Aquella nit fosca que va canviar la meva vida personal i professional, la meva vida com a dona i com a futbolista. Una trista nit que vaig pensar que em moria quan dos homes encaputxats em van obligar a sortir d'un vehicle. Em van pegar amb barres de ferro, bàsicament apuntant a les cames».
«Aquella nit, el seu objectiu era simple: eliminar amb extrema violència la meva eina de treball trencant-me les cames i acabar amb la meva carrera. Després d'aquesta experiència tan traumàtica que es va convertir en una absoluta injustícia, vaig ser víctima d'una sorprenent càbala mediàtica dirigida a entelar la meva imatge i privacitat. El propòsit era mantenir l'opinió pública allunyada de la veritat: soc una víctima. Certament innocent, excepte probablement per rebolcar-me en el silenci que em fa mantenir la meva modèstia. I per deixar que un brunzit mediàtic de violència inaudita em destruís tant a mi com als meus éssers estimats. Durant molts mesos després del meu assalt, vaig ser injustament insultada al camp, assetjada en les xarxes socials i amenaçada de mort. Tanmateix, he intentat aferrar-me a la meva passió i continuar sent professional»
«Aquest és definitivament un dels moments més difícils de la meva vida com a dona i com atleta de primera categoria. Tant com l'aventura a l'equip francès, tan important per mi, que ara s'està escrivint sense mi. Avui confio en la justícia perquè la veritat surti a la llum i el meu honor es netegi. No puc esperar que el meu nom s'associï només amb pàgines d'esports un altre cop i no amb temes dels tribunals. Mai podria haver sobreviscut a aquest dolorós moment sense el suport infrangible de la meva família i éssers estimats. També el meu sincer agraïment a la meva advocada Julia Minkowski, els meus agents Sonia Souid i Patrick Esteves, i els meus assessors de comunicació Teddy Pessot i Ahmed Eddarraz. Sense la seva ajuda mai hauria pogut treure el cap de sota l'aigua».
